cultura

La cultura ha estat la diana predilecta de les retallades

Les restriccions pressupostàries s'han rabejat en un sector que passa prou desapercebut en els programes electorals

Projectes importants esperen els diners necessaris per fer-se realitat

Davant les minu­ci­o­ses llis­tes de car­re­te­res que s'han fet i de les que s'han de fer, les pro­pos­tes cul­tu­rals ocu­pen un lloc molt dis­cret (en alguns casos nul) en els pro­gra­mes elec­to­rals dels par­tits polítics. A la cul­tura li fan el buit la majo­ria dels pro­gra­mes pen­jats a la xarxa que fan referència als àmbits del Camp de Tar­ra­gona i les Ter­res de l'Ebre. Tal vegada sigui per la falta de cul­tura, pre­ci­sa­ment, que demos­tren la majo­ria dels polítics quan con­tem­plen la cul­tura com una des­pesa i no pas com una inversió. I hau­ria de ser jus­ta­ment ara, en què la soci­e­tat està immersa en la crisi, quan s'hau­ria de veure la cul­tura també com un sec­tor econòmic. I potent. Les xifres can­ten. La indústria cul­tu­ral cata­lana (l'audi­o­vi­sual, les arts escèniques, les arts visu­als, el lli­bre, la premsa i la música) és actu­al­ment un dels sec­tors econòmics més dinàmics. Repre­senta el 3 per cent del PIB català i dóna feina a 150.000 per­so­nes. Mal­grat això, la pro­ducció i la pro­gra­mació cul­tu­rals són la pri­mera diana a què apun­ten les reta­lla­des de la inversió pública.

ERC és qui fa millor la feina de fer balanç i de fer pro­pos­tes, perquè surt amb avan­tatge: és el par­tit que ha gover­nat la Con­se­lle­ria de Cul­tura durant els últims qua­tre anys. Per això, el seu pro­grama elec­to­ral, com també el del PSC, aliat de govern i res­pon­sa­ble de la con­se­lle­ria a l'ante­rior legis­la­tura, és prou deta­llat sobre el que s'ha fet i què es vol fer en els pro­pers qua­tre anys. Al Camp de Tar­ra­gona? Doncs la cons­trucció a Valls del museu cas­te­ller de Cata­lu­nya, un pro­jecte que fa anys que s'arros­sega, però que tot i que s'ha des­en­ca­llat fa poc, és com­pli­cat que pugui arri­bar a ser una rea­li­tat en la pro­pera legis­la­tura per les res­tric­ci­ons pres­su­postàries. Ni tan sols l'eufòria política des­fer­mada per la con­si­de­ració dels cas­tells patri­moni de la huma­ni­tat sem­bla que pugui acce­le­rar el procés. El PSC, CiU i ICV advo­quen també pel museu cas­te­ller i per impul­sar, els dos pri­mers, un altre dels temes que no s'han pogut resol­dre en aquesta legis­la­tura: el traspàs a la Gene­ra­li­tat del Museu Naci­o­nal Arqueològic de Tar­ra­gona, un museu per al qual es vol també una nova seu, l'antiga fàbrica Taba­ca­lera, edi­fici que ha de ser també el cen­tre d'art con­tem­po­rani de la ciu­tat, un altre dels pro­jec­tes que ha cos­tat d'ende­gar. I és que, en el fons, no s'albi­ren gai­res nove­tats en l'horitzó cul­tu­ral dels pro­pers qua­tre anys. S'espera que comen­cin a ger­mi­nar, si hi plo­uen diners, les lla­vors que ja s'han plan­tat. Són els casos també del pla direc­tor de la car­toixa d'Esca­la­dei o de la reha­bi­li­tació dels cellers moder­nis­tes. Pel que fa a les indústries cul­tu­rals, ERC i PSC volen impul­sar els fes­ti­vals Tra­pezi de Reus, el Guant de Valls o l'Scan de Tar­ra­gona; apro­fun­dir en la línia reno­vada del Cen­tre d'Arts Escèniques de Reus o des­ple­gar una xarxa con­cer­tada de pan­ta­lles cine­ma­togràfiques (ERC) i pro­mo­ci­o­nar l'acti­vi­tat de la Fil­mo­teca de la Gene­ra­li­tat a Tar­ra­gona (PSC). De bibli­o­te­ques i arxius, a penes en par­len. S'hi ha tre­ba­llat molt en els últims vuit anys.

A l'Ebre, tant ERC com PSC pro­po­sen crear un cen­tre de cul­tura popu­lar ebrenca en un moment de satis­facció perquè hi ha la festa dels bous pro­te­gida i la jota reco­ne­guda com a dansa naci­o­nal. Els repu­bli­cans, a més, advo­quen per des­ple­gar un pla d'acció cul­tu­ral que ordeni el que s'ha dut a terme les dues últi­mes legis­la­tu­res i pla­ni­fi­qui el que s'ha de cons­truir en el futur. I què s'ha fet? Doncs el Cen­tre d'Arts Visu­als d'Amposta i la res­tau­ració del Museu del Montsià i de l'antic escor­xa­dor de Tor­tosa, futura seu del museu de la ciu­tat. I, a la Terra Alta, s'ha donat l'impuls defi­ni­tiu als cen­tres i espais de la bata­lla de l'Ebre amb l'ober­tura dels museus de la Fata­re­lla, Vilalba i Cor­bera. A propòsit de la Terra Alta, el PP fa cos­tat a la comarca en la seva pre­tensió de ser inclosa en la xarxa de geo­parcs de la Unesco. La pro­posta elec­to­ral cul­tu­ral més ori­gi­nal pot­ser l'hagi for­mu­lat el PSC: la “cons­trucció” d'un cen­tre d'arts escèniques a Tor­tosa.

LA XIFRA

1.615
milions d'euros
de valor afegit brut són els que factura la indústria cultural catalana, que ocupa 150.000 persones


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.