Tomeu Penya publica el seu primer directe

Trenta anys i vint-i-quatre discos després del seu debut –finançat, tal com recorda, amb la col·lecta que el capellà del poble va fer entre els feligresos amb la voluntat de no deixar perdre aquelles “cançons pageses” que tant l'entusiasmaven–, Tomeu Penya (Vilafranca de Bonany, 1949) publica el seu primer disc en directe. S'anomena 30 anys després, en directe, i el conformen un CD i un DVD amb el concert en petit comitè que, al maig, l'home del barret més cèlebre de les Illes va oferir en uns estudis de Santa Eugènia. Les setze cançons, en les quals preval l'amor, a excepció d'una d'estrena, pertanyen majoritàriament a la primera època del cantant. “No va ser una iniciativa meva –reconeix–, però l'explicació que em van donar els que em volien convèncer va ser prou convincent: hi havia molta gent que no havia tingut encara l'oportunitat d'escoltar aquest repertori”.

Diu que s'ha adonat que són cançons “que aguanten bé el pas del temps”. I, encara més, assegura, després de “vestir-les amb un nou format” (quartet de guitarra, piano, baix i percussions amb aportacions puntuals de violí, llaüt i trompeta). Tanmateix, Penya no vol perdre gaire més temps mirant cap al passat: “Tinc molta més il·lusió per la música ara que la que tenia fa un any, i ja tinc ganes d'escriure noves cançons”.