“Excusa” musical

Lola la come­di­anta és un pro­jecte que va que­dar en cinc fulls. Havia de ser una òpera còmica amb vers de Fede­rico García Lorca i música de Manuel de Falla, que es va ges­tar entre els anys 1922 i 1924. Sem­bla que el per­so­natge de Lola, a les mans de Lorca, va cobrar un to molt més frívol del que podia accep­tar Falla i els fulls van que­dar arra­co­nats tot i que s'hi mar­cava com havia de ser el final de la peça. El direc­tor Jordi Prat va rebre l'encàrrec de fer una dra­matúrgia incor­po­rant-hi la música d'Ojos de Brujo i amb una core­o­gra­fia de María Pagés. Per difi­cul­tats de calen­dari, la core­o­gra­fia la signa Belén Maya. Dis­sabte i diu­menge s'estrena al Tea­tre Muni­ci­pal de Girona.

Prat explica que ha espon­jat les rèpli­ques amb la música i el ball. El text ha estat un punt de par­tida, “una excusa”. L'ha plan­te­jat com un musi­cal amb peces popu­lars en què ense­nya les tri­pes del tea­tre. Quan s'acaba el text, es diu explícita­ment i s'emprèn l'epíleg. També s'ha inclòs algun poema afí a l'argu­ment, un pèl intrans­cen­dent però en què es veu un Lorca que ha pres la deter­mi­nació de ser artista tot i que encara no sap en quin gènere. L'acos­ta­ment frus­trat a Falla li hagués donat rellevància.

Marina Abad no es limita a donar veu sinó que inter­preta el paper de Lola, una dona que es fa pas­sar per mar­quesa però que, en rea­li­tat, és una actriu que s'acaba de casar amb un cales­ser i poeta, amb el qual juga a enga­nyar qui es trobi en la seva lluna de mel. La víctima és un marquès, ferit d'amor, que tor­narà a ena­mo­rar-se folla­ment d'una dona, Lola.