“Excusa” musical

Lola la comedianta és un projecte que va quedar en cinc fulls. Havia de ser una òpera còmica amb vers de Federico García Lorca i música de Manuel de Falla, que es va gestar entre els anys 1922 i 1924. Sembla que el personatge de Lola, a les mans de Lorca, va cobrar un to molt més frívol del que podia acceptar Falla i els fulls van quedar arraconats tot i que s'hi marcava com havia de ser el final de la peça. El director Jordi Prat va rebre l'encàrrec de fer una dramatúrgia incorporant-hi la música d'Ojos de Brujo i amb una coreografia de María Pagés. Per dificultats de calendari, la coreografia la signa Belén Maya. Dissabte i diumenge s'estrena al Teatre Municipal de Girona.

Prat explica que ha esponjat les rèpliques amb la música i el ball. El text ha estat un punt de partida, “una excusa”. L'ha plantejat com un musical amb peces populars en què ensenya les tripes del teatre. Quan s'acaba el text, es diu explícitament i s'emprèn l'epíleg. També s'ha inclòs algun poema afí a l'argument, un pèl intranscendent però en què es veu un Lorca que ha pres la determinació de ser artista tot i que encara no sap en quin gènere. L'acostament frustrat a Falla li hagués donat rellevància.

Marina Abad no es limita a donar veu sinó que interpreta el paper de Lola, una dona que es fa passar per marquesa però que, en realitat, és una actriu que s'acaba de casar amb un calesser i poeta, amb el qual juga a enganyar qui es trobi en la seva lluna de mel. La víctima és un marquès, ferit d'amor, que tornarà a enamorar-se follament d'una dona, Lola.