El timbaler, acorralat
Diuen els fets històrics que el juny de 1808, en plena Guerra del Francès, una columna napoleònica de 3.800 homes va fugir espaordida en passar per la zona del Bruc –propera a Montserrat– després de patir una emboscada a mans d'un grup d'insurgents tot creient que es tractava d'un alçament generalitzat. En plena retirada, l'exèrcit liderat pel general Schwartz, va patir una derrota dolorosa.
Diu la llegenda que aquesta primera fallida de Napoleó va ser obra d'un jove carboner de divuit anys nascut a Santpedor (Bages), de nom Isidre Lluçà i Casanoves, el qual, ajudat per l'eco de les muntanyes de Montserrat i el repic del seu timbal, va fer creure als soldats francesos que hi havia tot un exèrcit esperant-los, el que va fer que es desencadenés el caos.
Lluny de voler recrear aquells fets, Bruc, una ambiciosa producció catalana que s'estrena aquest proper dimecres, es planteja continuar on precisament acaba la llegenda. Què va passar després? Com va reaccionar Napoleó arran de la derrota? Quines van ser les primeres conseqüències? Què va ser del timbaler? Doncs totes aquestes respostes són les que es poden trobar en aquesta pel·lícula que especula i ficciona la cacera implacable que engega l'exèrcit francès de Napoleó després de la desfeta a la batalla del Bruc contra un jove carboner que, amb l'ajut de les muntanyes de Montserrat, lluitarà per venjar la seva família per la seva pròpia supervivència. Aquesta és, doncs, la forja d'una nova llegenda.
Bruc es presenta com la gran aposta cinematogràfica per a aquestes dates tan assenyalades. Una producció catalana que, curiosament, lluita amb les mateixes armes contra la totpoderosa artilleria pesada hollywoodiana. I és que el film és distribuït a tot l'Estat per una major, Universal Pictures, que deu creure molt en el seu potencial, perquè no només no estrena cap altra producció pròpia, sinó que ha destinat unes 280 còpies del film perquè arribi a cada racó de l'Estat que disposi d'una pantalla. I això no s'acaba aquí, les vendes internacionals, gestionades en aquest cas per Studio Canal, són “espectaculars”, en paraules del seu productor, el gironí Edmon Roch (El perfum, Lope, Garbo. L'espia). Austràlia, Nova Zelanda, Gran Bretanya, Alemanya, Rússia, Corea del Sud... són només alguns dels països en què Bruc es podrà veure ben aviat.
Film de gènere
Sobre la pel·lícula, el mateix Edmon Roch adverteix que ningú no hi trobarà la llegenda coneguda, “perquè la nostra aposta ha estat confeccionar una bona pel·lícula de gènere, en aquest cas d'acció i centrada en el tema de la venjança, arrelada a uns fets històrics i lligats a una mitologia popular, que puguin funcionar a nivell universal”. És a dir, competir amb les mateixes armes que tan bé han funcionat fins ara als nord-americans. És per això que malgrat que el personatge principal i els fets estan plenament contextualitzats (bé, aquí el timbaler rep el nom de Joan Casellas), “els elements de catalanitat, com ara la barretina, es difuminen en pro d'una major versemblança en un film d'acció”.
Sense anar més lluny, l'elecció del protagonista, Juan José Ballesta (El bola, 4a planta, Entre lobos), és una operació comparable a la que es va fer amb Mel Gibson a Braveheart (un nord-americà d'origen australià encarnant un heroi escocès) o Viggo Mortensen a Alatriste (un nord-americà amb arrels daneses i argentines interpretant un heroi espanyol). Per esvair qualsevol mena de dubte amb l'elecció, Roch assegura “que més d'un quedarà bocabadat amb la perfecció idiomàtica de l'actor”. Bé, això ho apreciarà tot aquell qui gaudeixi, és clar, de la versió original, que en aquesta cas és en català i francès.
‘Monument Valley'
Pel que fa a protagonistes, a més de Ballesta destaca la presència de Vincent Perez, Astrid Bergès-Frisbey (jove valor que està rodant la quarta entrega de Piratas del Caribe) i Santi Millán. Però si hi ha un personatge que transcendeix tots els altres, aquest és, sense cap mena de dubte, la muntanya de Montserrat, el ”nostre Monument Valley particular”, en paraules del productor. “Sembla mentida que tot i comptar amb un paratge tan espectacular no s'hagi rendibilitzat”. Roch recorda, això sí, que el rodatge va ser una aventura complexa i exigent, “recordo quan Daniel Benmayor, el director, em va dir que volia arribar als llocs inaccessibles, els cims més alts, els precipicis més escarpats, els racons més amagats perquè volia ensenyar allò que mai ningú no havia mostrat”.
Quant als referents, en la mateixa línia de tenir en compte els models de producció americans, és innegable que el gran model conscient, i gens dissimulat, és Acorralat. Com en el film protagonitzat per John Rambo, Joan Casellas torna de la guerra, és amenaçat per un esquadró de la mort i ha de sobreviure en plena natura. El nervi que les connecta es fa més que evident en l'escena en què el protagonista s'emmascara amb les cendres del carbó per camuflar-se al bosc. És el timbaler del Bruc, acorralat a Montserrat.
Notícies relacionades
