“A Torres s'hi ha d'entrar per l'oïda abans que la vista”

Hi trobem alguns poemes inèdits i una proposta nova de lectura, ordenada en blocs per sèries anuals, tal com havia fet Torres als darrers mecanoscrits, i una nova lectura de la sèrie Cançons a Mahalta. També hi ha una sèrie d'articles que Torres havia publicat a La jornada, quan feia de metge a Lleida, són cròniques culturals, i a L'Ideal, quan ja estava ingressat al sanatori. Són interessants perquè aporten una visió complementària. Hi surten les seves idees polítiques (ve d'una família d'ERC) i la ironia, la visió del cronista cultural, que fa recensions de llibres o opina sobre la tradició literària com els Jocs Florals. Quan el lector els llegeix es troba amb un Torres més modern del que podria suposar.

Per posar al dia l'estat de la qüestió al voltant dels estudis sobre el poeta i per acostar l'artista a les diverses capes de la societat. Als escolars, als de l'institut, a la gent del poble, a la gent que va al mercat. Que soni a diversos nivells l'obra, sobretot la poesia, i el seu nom, per tal que la gent se'l faci seu. Crec que, en aquest sentit, s'ha aconseguit bastant. També és molt interessant l'ajut de les institucions per difondre el poeta a l'exterior. S'han fet traduccions al castellà, al francès, se n'està fent a l'anglès, a l'italià.

Descobreixes un poeta molt interessant des del punt de vista formal, pel que fa, sobretot, al ritme de la poesia, a les imatges. Però alhora un poeta amb uns grans continguts humans. Torres ens parla de l'experiència del viure, dels dubtes davant la mort, de les preguntes que ens podem fer amb el pas del temps, de la dualitat entre el cicle de la natura, que cada any rebrota, oposat al cicle de l'home, que és més lineal. Ens apropa una experiència que la podem fer nostra. A Torres s'hi ha d'entrar per l'oïda abans que la vista. Si un l'escolta, el recita en veu alta, s'adona de la musicalitat, i és molt fàcil que quedi atrapat.

Quan Torres ingressa a Puig d'Olena (el sanatori per a tuberculosos on va morir) ja havia escrit molta poesia. La major part de la que havia escrit, la desestima. Per tant, la major part de l'obra que dóna per a ser publicada és escrita des de l'experiència, no només de ser malalt, sinó també de viure una guerra civil, l'exili dels familiars, un canvi amb la ideologia d'Europa que l'afecta profundament. La seva obra neix d'unes experiències de marginació cada vegada més grans. La resposta que ell hi dóna és, no només a través de les seves experiències com a metge malalt, com a ciutadà derrotat, sinó també dels seus records, idees i lectures. Mira de donar-hi una resposta esperançada però irònica alhora.

A la ciutat de Lleida queda l'acte de clausura, que es farà el gener del 2011, un acte molt interessant, una mena de sorpresa, amb la participació de molta ciutadania. Després ja queden actes puntuals. S'ha fet un cicle a Madrid, promocionat per la Institució de les Lletres Catalanes i per l'Instituto Cervantes. Quan hi vaig anar, vaig quedar gratament sorpresa.

Moltes. Queda per fer una edició de la correspondència de Màrius Torres, com s'ha fet de la de Riba o de Vinyoli o d'altres. Jo encara tinc pendent de publicar l'edició crítica, queda pendent poder fer més visible Torres dins els àmbits de fora de la ciutat de Lleida o dins els àmbits de difusió de la literatura catalana.