Bellsolà, cineasta 2.0

Con­ce­buda a les antípodes de Bruc, Passi el que passi és un exem­ple clar del que seria pròpia­ment dit “cinema inde­pen­dent català”. Sense comp­tar amb cap mena de sub­venció ni ajuts públics, i després d'una des­ta­cada tra­jectòria en el camp de l'audi­o­vi­sual, Robert Bell­solà (Girona, 1971) tenia clar que havia de rodar el seu pri­mer llarg­me­tratge, “passés el que passés”. D'aquesta manera, el rea­lit­za­dor gironí va par­tir d'un pres­su­post ajus­tadíssim, amb un equip tècnic i artístic d'allò més impli­cat en aquesta aven­tura cine­ma­togràfica per fil­mar en tan sols onze dies –que al final en van ser dotze– una “comèdia sexomàntica sobre adults que es com­por­ten com eterns ado­les­cents”, ambi­en­tada a la Girona rural.

I ara què? Alguns podran con­si­de­rar que ha començat la casa per la teu­lada, però aquest entu­si­asta rea­lit­za­dor, que ja té la pel·lícula sota el braç, s'ha llançat des de fa uns dies a crear el màxim rebom­bori mediàtic per “ven­dre millor el pro­ducte”. A la manera de San­ti­ago Segura en els seus millors temps –encara molts el recor­da­ran repar­tint fotocòpies en blanc i negre pel fes­ti­val de Sit­ges per auto­pro­mo­ci­o­nar els seus pri­mers curts–, i amb la incor­po­ració de les noves tec­no­lo­gies, Robert Bell­solà ha enge­gat una ori­gi­nal cam­pa­nya 2.0 a Face­book, els pri­mers rèdits de la qual s'han traduït en el fet que, en tan sols tres mesos, ja té prop de 5.000 fans que han cli­cat el “m'agrada”.

Amb el títol defi­ni­dor de Passi el que passi, Bell­solà narra la història d'un guio­nista que, men­tre escriu un guió molt per­so­nal, s'ha pro­po­sat fer qua­tre vega­des l'amor amb la seva dona. Qua­tre tam­poc no són mol­tes, con­si­dera ell, però amb la seva filla pel mig, amics, veïns i una festa res no encai­xarà com el pro­ta­go­nista vol­dria. Rodada “a la manera de Jim Jar­musch però al més pur estil de Far­relly i Apat­tow”, en parau­les del mateix autor, la pel·lícula s'ha fil­mat a les loca­lit­za­ci­ons d'Esta­nyol, Bes­canó, Aigua­viva i Girona, i té en els papers prin­ci­pals Mar­cel Tomàs (con­so­li­dat actor còmic de l'escena tea­tral), Car­lotta Bosh (model giro­nina que està rodant a Nova York) i la nena Sara Gálvez, “una amiga de la família que ha resul­tat tot un des­co­bri­ment”. Produïda per Aigua­viva Films, la pro­duc­tora fami­liar amb què Bell­solà es va fer un nom amb el making off de Sol­da­dos de Sala­mina i el docu­men­tal Sala­mi­nos, i amb la que ha con­ti­nuat rodant diver­sos vide­o­clips i docu­men­tals (el dar­rer, Bra­sil somos nos, pro­ta­go­nit­zat pel músic Car­los Núñez), la pel·lícula encara no té data d'estrena.