En xifres rodones

És l'escriptor contemporani més llegit i segurament també el més conegut, de manera que poques justificacions caldran per celebrar aquest 2011 el 30è aniversari de la mort de Josep Pla amb exposicions, simposis, publicacions i reedicions encara que faci poc més d'una dècada que ja haguéssim quedat extenuats amb la programació del seu centenari. L'autor d'El quadern gris tornarà a ser un dels noms importants en els esdeveniments culturals de l'any que comença, juntament amb l'historiador Jaume Sobrequés i Vidal, de qui, seguint de prop el seu amic i col·lega Jaume Vicens Vives, es compleixen els cent anys del naixement.

Cap d'ells dos no està inclòs en el programa de commemoracions històriques anunciades per la Generalitat a finals de l'últim any, que oficialment s'avenia només a promoure els actes de l'Any Maragall, el cinquantè aniversari del traspàs de Josep M. de Sagarra, el centenari de la creació de La Canadenca, l'empresa que va electrificar Catalunya, i els primers passos per a la constitució de la Mancomunitat. És una llista d'adhesions curta, si es té en compte que el 2011 farà també cinquanta anys de la fundació d'Òmnium Cultural i de l'aparició del primer número de la revista Cavall Fort, que en farà cent de la primera estada, tan decisiva per a la història de l'art, de Joan Miró a Mont-roig del Camp, o que en farà cent més de la mort d'Isidre Nonell i 50 de la del periodista Just Cabot a l'exili parisenc. N'hi ha més, és clar, començant pel 75è aniversari de l'esclat de la Guerra Civil espanyola, que pot haver passat desapercebut perquè el seu espectre ens sobrevola cada dia, i amb ella, les seves víctimes de primera hora, des del periodista Josep M. Planes, abatut pels pistolers de la FAI, al llegendari Bonaventura Durruti, caiguts fa els mateixos 75 anys que Federico García Lorca i Apel·les Mestres. Més a prop, encara caldrà recordar el pensador Josep Ferrater Mora, homenatjat per la càtedra que porta el seu nom dins els actes del seu vintè aniversari, a més del pintor Josep Amat i l'escriptora Montserrat Roig, tots tres morts fa vint anys.

Sigui com sigui, com que de moment no són comptats en l'agenda governamental, el pes de l'organització dels aniversaris dels gironins Pla i Sobrequés recaurà en entitats culturals com l'activa Fundació Pla de Palafrugell i la Càtedra Josep Pla, acabada de crear a la Universitat de Girona, amb el suport d'Edicions 62, i el director de la qual, el professor Xavier Pla, ja va avançar que promouria un simposi internacional sobre l'obra planiana coincidint amb la celebració. Altres iniciatives previstes són, a banda del rellançament de l'Obra Completa, introbable sencera des de fa anys, pel sistema d'edició a demanda, més barata de produir però molt més cara per al lector (40 euros l'exemplar), la traducció d'El quadern gris al francès (Gallimard) i a l'anglès (New York Review of Books), i la reedició, ampliada i revisada, de l'estudi pioner sobre l'estratègia literària de l'escriptor de Llofriu, Josep Pla o la raó narrativa, que Josep Maria Castellet va publicar per primera vegada el 1978. Els que vulguin viatjar, d'altra banda, encara seran a temps de visitar l'exposició Les ciutats europees de Josep Pla, oberta fins al 15 de febrer a l'Espai Catalunya Europa de Brussel·les i organitzada per l'Institut Ramon Llull i la fundació de Palafrugell.

Pel que fa a Santiago Sobrequés, una comissió integrada per institucions gironines tant públiques com privades, amb l'activa participació de la família de l'historiador, s'encarregarà de coordinar els actes de l'Any Sobrequés, dins el qual de moment s'ha convocat un premi d'història de Catalunya amb el nom de l'estudiós, patrocinat per Editorial Base i l'antiga Caixa Girona amb 8.000 euros. El veredicte s'ha de donar a conèixer aquest mes. L'aniversari del naixement d'aquest historiador que va fer de Girona una ciutat inseparable de la seva vida, tot i els desterraments forçats al final de la guerra, serà el 12 de setembre, en què previsiblement se celebrarà l'acte institucional d'homenatge al seu llegat humanístic i al seu compromís cívic, però el programa d'activitats s'estendrà al llarg de tot l'any, amb una exposició al Museu d'Història de la Ciutat comissariada pel seu fill Jaume Sobrequés i Callicó i coordinada pel director del museu, Pere Freixes, i un simposi a la Universitat de Girona (UdG) per analitzar les aportacions científiques de l'autor als períodes de la història de Catalunya en què va especialitzar-se: l'alta i la baixa edat mitjana, la història de la noblesa a Catalunya, l'interregne de 1410-1412 i la guerra civil del segle XV. A més, en col·laboració amb l'Editorial Base, de la qual l'historiador va ser un dels fundadors l'any 1972, impulsarà la reedició d'alguns dels seus llibres ja introbables i la publicació de la seva obra inèdita i dispersa, incloent-hi els articles periodístics apareguts a revistes com ara Presència, Revista de Girona, L'Autonomista o Destino. Entre els treballs inèdits, també veurà la llum Un viatge a Amèrica el 1934, les memòries del creuer per l'Atlàntic organitzat per la Universitat de Barcelona l'estiu de 1934 amb un grup d'estudiants, entre els quals es comptaven també Vicens Vives, Eduard Valentí Fiol i Guillem Díaz-Plaja.

Els aficionats a les xifres rodones tindran molts més pretextos per fer memòria de grans noms de la cultura que ens van deixar fa deu, vint, cinquanta o cent anys, des de Mahler i Hemingway a Salgari i Cantinflas (vegeu la llista inferior).