Noies ferides i salvatges
Daniela Feixas explora les pors de dues germanes a ‘El bosc', un drama psicològic a la Sala Beckett
Fa dos anys que la germana gran necessita parlar amb la germana jove. En fa vint que estan separades. Però Judith necessita trobar Adela i explicar-li la seva tragèdia. Només es consolarà si li explica a una germana, quasi desconeguda, si no fos per una infància que les ha marcades a una vida sense esperança, amb una por que les tenalla. El bosc és el darrer text de Daniela Feixas. La coproducció de La Troca i Escena Nacional d'Andorra (gràcies al Premi Andorrà de Teatre 2010) es pot veure fins al 6 de febrer a la Sala Beckett.
El director, Ramon Simó, que també ha dissenyat una escenografia fosca, amb una cabana de moltes portes però sense parets, planteja aquest drama psicològic com una explicació de la resiliència (resistència a les adversitats que manifesten algunes persones, que evolucionen favorablement malgrat haver estat sotmeses a estímuls negatius). Però explicar el mal patit és dolorós perquè no es vol fer mal a qui escolta. I aquest procura distanciar-se perquè té por que el fereixin. Judith (Feixas) i Adela (Montse Esteve) han d'explicar-se els seus traumes. Ho fan amb mitges veritats, primer.
L'obra aprofundeix en la responsabilitat dels que coneixen l'agressió a una víctima i no actuen. Per Feixas, “aquesta actitud, que la vivim tots cada dia, és un altra violència”.
Per Ramon Simó, l'obra no parla tant de la violència com de la manera de sortir-se'n. En aquest sentit, la trobada que tindran les dues noies serà, pràcticament, l'última oportunitat per accedir a la vida quotidiana. Feixas sempre ha representat les obres que ha escrit. Aquesta ocasió preferia evitar-ho. Reconeix que les circumstàncies l'han duta a escena, novament.