‘Kabaret Rimbaud'

Si el mallorquí Pep Tosar ens ofe­reix al Tea­tre Romea un vívid Vicent Andrés Estellés a par­tir del propi poeta com a per­so­natge pro­ta­go­nista, els mallor­quins d'Iguana Tea­tre ens pre­sen­ten Rim­baud a través d'Ofèlia (la verge boja) i Natàs (el marit infer­nal), dos per­so­nat­ges sor­gits de l'obra poètica del geni pre­cur­sor de les avant­guar­des. Però si el Romea dis­tan­ci­ava el públic del tor­ren­cial valencià, l'Espai Brossa és el cau ideal per a la con­fidència del visi­o­nari francès, i el for­mat de cafè con­cert crea com­pli­ci­tat i cali­desa.

Dos intèrprets can­tants, acom­pa­nyats d'un pia­nista, van des­gra­nant els epi­so­dis més suco­sos de la peripècia vital d'Art­hur Rim­baud, començant per la sub­hasta de la cama ampu­tada per gan­grena que va pre­ci­pi­tar la seva mort, i que apa­reix expo­sada en un taütet, com, per cert, s'ima­gi­nava Estellés d'enter­rar la seva que tant mal li feia fins supli­car al metge que li la tallés. Cate­rina Alorda canta i balla i conta l'ago­nia del poeta amb la intel·ligència ele­vada als ulls, reduït a pur espe­rit. Joan Bauçà explica l'aven­tu­rer i explo­ra­dor d'Àfrica quan, aban­do­nada la lite­ra­tura, es dedica a viat­jar i a tra­fi­car amb armes, ivori i esclaus cas­trats. Tots dos actors rela­ten la con­vulsa relació entre Rim­baud i Ver­laine amb uns simpàtics ninots d'una ima­gi­na­tiva expres­si­vi­tat, en un dels moments cul­mi­nants de l'espec­ta­cle, o ens trans­me­ten el tes­ti­moni dels afu­se­llats de la Comuna de París, l'ànima dels quals con­ser­ven en ampo­lle­tes de per­fum. Les aro­mes de l'exal­tat artista oxi­ge­nen l'audiència.