Crítica
rock
A l'ombra
Ha de ser molt complicat viure a l'ombra d'un germà que és un monstre del rock. I encara més quan es tracta d'un músic de talent més que reconegut. Aquest és el cas de David Knopfler, més petit que el seu germà Mark, soci fundador dels Dire Straits i posseïdor d'una interessant carrera en solitari, que ha evolucionat eclipsada per l'ombra fraternal. Els discos que en David entrega amb comptagotes sempre tenen nivell. I les seves actuacions en directe també. Un interès que es manté gràcies a la veterania dels tres mestres que l'acompanyen: Harry Bogdanovs a les guitarres, Martin Ditcham a la bateria i Pete Shaw al baix.
Dimecres passat a Barcelona, David Knopfler va oferir un concert dividit en dues parts. Peces escampades per la seva discografia, més algunes de les composicions que ha realitzat per al cinema, que són moltes i apreciades. Però malgrat tenir un ric fons d'armari, la majoria dels temes tenen regust dels Dire Straits més folkies i tranquils. Frases comunes, possiblement de collita pròpia, però que les orelles localitzen i situen dins del patrimoni del seu germà. Aquest és el handicap amb què haurà de lluitar tota la seva vida. Per la resta, una actuació de factura impecable, realitzada més amb el cap que amb el cor. Durant minuts, el concert es fa llarg, precisament perquè encomana la sensació d'estar sempre a la mateixa cançó. De no sortir d'un so que no hi ha manera que prengui el vol d'una vegada. Amb una mica més d'entrega passional, la cosa hauria guanyat molt.