Cultura

El detall i la senzillesa

Arriben a les llibreries el premi Carles Riba, ‘Un lloc a l'ombra', de Maria Rosa Font, i el Mercè Rodoreda, ‘Gats al parc', d'Alba Dedeu

Font busca l'efectivitat a través de la senzillesa i Dedeu focalitza els detalls

La manera en què un jurat denun­cia la poca qua­li­tat dels ori­gi­nals pre­sen­tats a un premi és decla­rar-lo desert, una opció gens habi­tual. El Sant Jordi de novel·la només ho ha estat el 1969 i el 1989. El Riba i el Rodo­reda (ni quan era Víctor Català) no han estat mai decla­rats deserts. És ben cohe­rent, doncs, que Josep Lluch, edi­tor de Proa, asse­guri que “els jurats dels tres pre­mis cele­bren la qua­li­tat dels ori­gi­nals pre­sen­tats”.

L'edi­to­rial Proa ha pre­sen­tat de manera con­junta les últi­mes obres guar­do­na­des amb el premi de poe­sia Car­les Riba, que va ser per a Un lloc a l'ombra, de Maria Rosa Font, i el de nar­ra­tiva Mercè Rodo­reda, ator­gat a la debu­tant Alba Dedeu i el seu recull de con­tes Gats al parc.

“L'ombra repre­senta l'espai de la cre­ació poètica”, ha decla­rat Maria Rosa Font (Sant Pere Pes­ca­dor, 1957), lli­cen­ci­ada en filo­lo­gia cata­lana ens pre­senta el seu setè poe­mari i que també ha sig­nat dues novel·les, a més d'arti­cles.

“Tenso la llen­gua al màxim bus­cant l'essència i acon­se­guir escriure un tipus de poe­sia que per­meti mos­trar emo­ci­ons de manera efec­tiva a través de la sen­zi­llesa”, comenta amb segu­re­tat Font, que ha escrit un lli­bre divi­dit en qua­tre parts molt dife­ren­ci­a­des, si bé amb nexes més o menys comuns, com ara la imatge, el cro­ma­tisme, la natura, la doble mirada (món inte­rior i exte­rior) i el llen­guatge-silenci: “Una apa­rent para­doxa amb què mos­tro el com­bat entre les parau­les i les imat­ges”.

Alba Dedeu (Gra­no­llers, 1984) va estu­diar medi­cina però es dedica a la tra­ducció. Gats al parc és el pri­mer lli­bre que publica (“de moment no n'estic escri­vint cap altre, però penso fer-ho”) i el va escriure “pen­sant en el premi”. Són set con­tes força con­tem­pla­tius que en molts casos “par­tei­xen d'un detall” que li per­met “bus­car la relació dels per­so­nat­ges entre ells; detalls que sem­blen poca cosa, però que ens poden dir molt”. Els con­tes, que “no tenen ordre, es poden lle­gir com es vul­gui perquè són ben dife­rents”, tenen uns pro­ta­go­nis­tes que poden sem­blar ano­dins i medi­o­cres, “però no ho són, tenen molta vida inte­rior”, asse­gura Dedeu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.