“Evito tots els clixés, la mirada turística”
Èpoques, cultures, temes i gent molt diferent han estat radiografiats per la mirada sàvia d'aquest veterà director, un dels grans del cinema francès encara en actiu. Amb En el centro de la tormenta, que arriba avui als nostres cinemes –amb dos anys de retard–, adapta una novel·la de James Lee Burke i la trasllada a la Louisiana posterior a l'huracà Katrina. Un policia (Tommy Lee Jones) busca un assassí en sèrie en una regió d'aiguamolls marcada per la pobresa del present i els fantasmes del passat.
Com ho fa per submergir-se en mons tan diferents, en les seves pel·lícules?
Jo crec que tinc la ment molt oberta, he treballat en cultures i períodes molt diferents, i en capto l'esperit. Sóc com una esponja... Bé, espero que més intel·ligent que una esponja, sóc una esponja amb cervell! [riu]. Per a aquesta pel·lícula vaig investigar molt, fins al mínim detall. Volia evitar tots els clixés, no filmar amb un ull turístic, sinó amb els propis ulls. Quan vaig fer les primeres projeccions a Louisiana, em vaig adonar que ho havia aconseguit.
Com definiria el policia interpretat per Tommy Lee Jones?
No és un policia com els que ara es porten, no treballa a partir d'evidències científiques, de proves de balística... És de la vella escola, basa la seva investigació en el seu coneixement de la zona, de la gent, de la història.
Va ser difícil trobar l'equilibri amb aquesta barreja que fa d'elements fantàstics i realistes?
Sí, però m'agrada la dificultat en els projectes. Estem per escalar muntanyes. És més fàcil caminar per terrenys plans, però és més emocionant fer-ho al costat de precipicis. M'agraden autors com ara Burke, o Henning Mankell i Jim Thompson, perquè van més enllà del personatge, introdueixen altres elements, un context interessant, ja sigui polític, social, metafísic... Les seves històries són un magnífic acompanyant per a un viatge fascinant.
L'autor de la novel·la, James Lee Burke, es va implicar en el projecte?
És un gran escriptor, i un gran home. Em va presentar un munt de gent, vam buscar les localitzacions junts i va ser gràcies a ell que vam trobar els llocs on finalment vam rodar la pel·lícula.
Es va imaginar Tommy Lee Jones des del principi, per a aquest paper?
Sí, l'adoro. Des del començament, abans i tot d'escriure el guió, hi havia dos actors segurs: Tommy Lee Jones i John Goodman. Peter Sarsgaard s'hi va incorporar ben aviat i va interpretar l'actor alcohòlic magníficament, evitant qualsevol clixé. Estic content amb la tria de tots els actors.
Com va ser el rodatge en aquesta zona tan deprimida de Louisiana?
És una part molt particular dels Estats Units, no té res a veure amb la cultura nord-americana més popular que tots coneixem. La ciutat de Nueva Iberia va ser primer francesa, després espanyola... I tens una barreja d'elements d'aquestes cultures, i un sentit del passat que s'ha perdut en molts altres indrets dels Estats Units. Tens una cuina, uns menjars, una literatura, l'arquitectura de les cases, fins i tot les barraques on vivien els esclaus que treballaven a les plantacions... Encara són allà. Tens la sensació que no ets a Amèrica. Sembla que siguis al Tercer Món, a Bangladesh. El que estàvem filmant és el retrat del que pot arribar a ser Amèrica amb gent com Bush. Estava obsessionat a captar aquesta cultura, per absorbir-la i respectar-la.
En quin sentit la gent com Bush no respecta aquesta cultura particular?
Parlo de lleis que van contra la cultura, contra l'alfabetització... Louisiana és un Estat amb molta corrupció. No van fer polítiques socials, ni un pla de reconstrucció després del desastre del Katrina, fins i tot van aprofitar per donar terres a casinos per edificar un nou Las Vegas; això és el pla que es va aplicar. Parlo en aquest sentit. En canvi, amb el governador demòcrata es va crear el Lousiana Film Comission, amb qui hem treballat per fer la pel·lícula, i fins i tot em van donar diners per finançar-la.
