La jornada més desbordant de la fira

El Trapezi viu el seu dia més festiu i intens i amb propostes artístiques que aixequen el llistó del certamen

Lonely Cir­cus va obrir el Tra­pezi amb un espec­ta­cle d'equi­li­bris amb el cable. La com­pa­nyia va sor­pren­dre per l'arte­facte del qual pen­java el cable en qüestió: una estruc­tura mig cor­bada i bas­cu­lant que l'acròbata anava movent. Tot feia que hagués de pujar o bai­xar pel cable. Un número de petit for­mat, ben exe­cu­tat i que el públic va ova­ci­o­nar. Tot seguit, a la mateixa plaça del Mer­ca­dal, la pare­lla belga D'Irque&Fien va pre­sen­tar Oh sui­vant!, un mun­tatge que com­bina la inter­pre­tació de música en directe amb els mala­bars amb pilo­tes i objec­tes quo­ti­di­ans (unes sim­ples culle­res, per exem­ple) i acrobàcies damunt d'una taula i una cadira. Una pro­posta simpàtica i diver­tida que va tenir en tot moment la par­ti­ci­pació del públic, que va dedi­car un llarg aplau­di­ment a la pare­lla.

La tarda va començar amb la segona edició del Cova­dor, l'espai que reserva la fira a les esco­les de circ. Hi van par­ti­ci­par alum­nes de les matei­xes esco­les que l'any pas­sat (la madri­le­nya Carampa, la cata­lana Roge­lio Rivel i la fran­cesa Châtella­rault), que van sor­pren­dre per l'alt nivell dels seus exer­ci­cis aeris, de mala­bars i d'acrobàcies. Un públic molt nombrós va seguir al pati de l'IES Baix Camp les evo­lu­ci­ons dels futurs pro­fes­si­o­nals cir­cen­ses (que avui repe­ti­ran funció), i també va con­gre­gar una gen­tada Salam Toto, amb el seu Donkey's cir­cus, una pro­posta que no calia per­dre's, perquè és molt car veure ani­mals al Tra­pezi. La com­pa­nyia fran­cesa pre­senta un espec­ta­cle romàntic que té com a pro­ta­go­nis­tes dues some­res i un ase i que a pri­ori havia aixe­cat molta expec­tació. Pot­ser el ritme lent de la pro­posta va fer que mitja hora després hi hagués un bon gra­pat de deser­ci­ons de les cadi­res ins­tal·lades al parc de Sant Jordi. O pot­ser la des­ban­dada es va pro­duir perquè el pro­grama de la fira de dis­sabte a la tarda és tan atapeït que molts espec­ta­dors deci­dei­xen fer un tast ràpid de diver­sos espec­ta­cles per tenir una visió de con­junt de la fira. Així, hi havia un cert neguit per anar a les Pei­xa­te­ries Velles a veure Pffffff, un espec­ta­cle dels fran­ce­sos Ako­re­a­cro. Un mun­tatge del qual, i com també va pas­sar amb el del Cir­que Aïtal, va començar a córrer la brama diven­dres que era un dels més interes­sants d'aquest Tra­pezi. I és que Ako­re­a­cro pre­senta un show espec­ta­cu­lar i arris­cat, molt ben tra­vat, amb música en directe i molta acrobàcia.

Una altra pro­posta que va con­gre­gar una ger­nació era la segona funció de Déu n'hi do, dels cata­lans Àticus. En tracta d'una de les qua­tre pro­duc­ci­ons del Cen­tre d'Arts Escèniques de Reus (CAER) per al Tra­pezi i, tot que és una estrena i sem­pre hi ha detalls per polir, el públic s'ho va pas­sar la mar de bé amb les atrac­ci­ons d'aquest figu­rat Àticus Park i les evo­lu­ci­ons dels dos per­so­nat­ges una mica sapas­tres que hi tre­ba­llen. Àticus ha vol­gut plan­te­jar un espec­ta­cle ambiciós, amb un ves­tu­ari i una posada en escena molt acu­rats i una espec­ta­cu­lar estruc­tura de la qual pen­gen tots els apa­rells que els per­me­ten fer els exer­ci­cis, com ara un estrany tra­pezi-bici­cleta.

De la intensa pro­gra­mació noc­turna, ahir va des­ta­car l'actu­ació dels alum­nes de l'escola de circ Phare Pon­leau de Cam­bodja, que ja van actuar fa uns anys al Tra­pezi i que enguany han tor­nat per pre­sen­tar Put­hou!. O l'espec­ta­cle de petit for­mat que la com­pa­nyia fran­cesa Vent d'Autan posa en escena a la plaça del Balu­ard. D'altra banda, els qua­tre espec­ta­cles del Reus Racó del Riure (RRR), entre els quals hi ha una altra pro­ducció del CAER, Ander­desí (Circo a sar­di­nas), de Zirkus Frak, també van fun­ci­o­nar molt ahir a la nit, igual que els mun­tat­ges pro­gra­mats als tea­tres: Coma idy­lli­que (Bar­trina), On the edge (For­tuny), Bla­zek (Cal Massó) i Cuerdo (Bra­vium). Final­ment, la jor­nada va aca­bar amb l'última sessió de caba­ret a La Palma, on es poden degus­tar alguns dels números més interes­sants del Tra­pezi.

La XIII Fira del Circ de Cata­lu­nya acaba avui a dos quarts de nou del ves­pre amb el con­cert de clo­enda dels grups Auprès de Ma Blonde (uns clàssics de la fira, gai­rebé mem­bres fun­da­dors) i Forani Tea­tre. La jor­nada també serà intensa, ja que s'han pro­gra­mat 30 espec­ta­cles i acti­vi­tats que començaran a les dotze del mig­dia amb l'espec­ta­cle iti­ne­rant i la posada en escena, a la plaça del Cas­tell, de La feli­ci­dad en un dos por dos, una pro­posta de la com­pa­nyia anda­lusa Vaivén Circo. Una hora després, al Mer­ca­dal, espec­ta­cle dels irlan­de­sos Tum­ble Cir­cus. I a la tarda, entre més pro­pos­tes, es reac­ti­varà el RRR i els tres mun­tat­ges del parc Mas Iglésies, el nou espai que enguany ha inau­gu­rat el Tra­pezi.

ÈXIT DEL CIRQUE AÏTAL

Hi havia cues llarguíssimes ahir a la tarda per accedir a la vela instal·lada al parc de Sant Jordi, on el Cirque Aïtal representa La piste, un espectacle rodó, ple de referències al circ popular i farcit de números que toquen gairebé totes les disciplines del circ. La companyia francesa va debutar divendres al Trapezi i en poques hores moltes veus l'assenyalaven com la millor proposta que s'ha pogut veure enguany a la Fira del Circ de Catalunya. Avui, a les sis de la tarda, tindrà lloc l'última funció de La piste.

BONA ENTRADA

Bona entrada és la que els espectacles de sala del Trapezi han aconseguit fins ara. Divendres, l'espectacle del Teatre Bartrina, Coma Idyllique, d'Hors Pistes, va ser seguit, i molt ben valorat, per un públic considerable. Valoracions dispars, en canvi, són les que va merèixer On the edge al Teatre Fortuny, que va registrar mitja entrada. Tampoc la companyia El Retrete de Dorian Gray va aconseguir, a Cal Massó, la unanimitat del públic. Massa minuts d'espectacle per a la història d'uns germans siamesos que manipulen objectes.

51 PROGRAMADORS

Un total de 51 programadors s'han acreditat al Trapezi d'enguany, una xifra semblant a la d'altres edicions. Són tècnics municipals que vénen a la fira a mirar què poden contractar per a la festa major, o representants de la Generalitat, com ara l'Institut Català de les Indústries Culturals. I, és clar, membres de l'organització de fires de teatre al carrer, com ara la de Tàrrega o Burgos, i de festivals internacionals del mateix ram. I empreses distribuïdores d'espectacles de Catalunya, l'Estat espanyol, Bèlgica, França i Anglaterra.
la crònica

El món està mal repartit

La cronista es va proposar com a repte del Trapezi d'enguany aconseguir seure per primer cop en la història de la fira en una de les petites grades que s'instal·len per seguir els espectacles de la plaça del Mercadal. Doncs no ho va aconseguir. A les dotze començava l'equilibrista de Lonely Circus a passar la maroma, i servidora a les onze ja feia tombs pel Mercadal, però, ai las, no hi havia grada per veure aquell muntatge. Acaba Lonely el seu número i ràpidament a buscar lloc a l'altra banda de la plaça per seguir l'espectacle d'Irque&Fien. Però ja estava tot ple. I encara faltava una hora! I l'espera es va fer interminable i insuportable. El bat de sol no es podia aguantar: la canalla estava neguitosa i se'n volia anar, i els grans, a punt d'agafar la insolació del segle. I encara faltava mitja hora perquè comencés l'espectacle. I la gent asseguda a terra, a les grades i dempeus. Sort que l'Irque, que ja n'ha degut veure de tots colors anant per les fires, va sortir una estoneta a entretenir el personal. Va repartir aigua, va llençar cireres, va recol·locar (o descol·locar, segons els casos) la canalla i va enviar un xiquet a fer un encàrrec. Ens va distreure uns minuts, ens va fer riure i va aconseguir les primeres complicitats del públic per al seu espectacle, fins que la companyia va decidir començar deu minuts abans de l'hora programada (el Trapezi és sempre molt puntual), ja que la deshidratació anava agafant punts per ser la nova pandèmia mundial. I és que no estem mai contents, si plou perquè plou i si fa sol perquè fa sol. Però la cronista, un cop refeta de la insolació, es preguntava per què el Trapezi només ha programat dos espectacles el matí de dissabte. Per la crisi? Per què no hi van pensar? Està clar que a les deu del matí una munió de persones locals i forasteres ja tomben pel poble, amb els programes de la fira a la mà, buscant a veure què podem anar a veure ara. I tothom fa cap al mateix lloc per buscar ràpidament posicions i marcar territori. Espectacles escassos al matí i massificació a la tarda. El món està mal repartit. I el Trapezi, també.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.