La jornada més desbordant de la fira

El Trapezi viu el seu dia més festiu i intens i amb propostes artístiques que aixequen el llistó del certamen

Lonely Circus va obrir el Trapezi amb un espectacle d'equilibris amb el cable. La companyia va sorprendre per l'artefacte del qual penjava el cable en qüestió: una estructura mig corbada i basculant que l'acròbata anava movent. Tot feia que hagués de pujar o baixar pel cable. Un número de petit format, ben executat i que el públic va ovacionar. Tot seguit, a la mateixa plaça del Mercadal, la parella belga D'Irque&Fien va presentar Oh suivant!, un muntatge que combina la interpretació de música en directe amb els malabars amb pilotes i objectes quotidians (unes simples culleres, per exemple) i acrobàcies damunt d'una taula i una cadira. Una proposta simpàtica i divertida que va tenir en tot moment la participació del públic, que va dedicar un llarg aplaudiment a la parella.

La tarda va començar amb la segona edició del Covador, l'espai que reserva la fira a les escoles de circ. Hi van participar alumnes de les mateixes escoles que l'any passat (la madrilenya Carampa, la catalana Rogelio Rivel i la francesa Châtellarault), que van sorprendre per l'alt nivell dels seus exercicis aeris, de malabars i d'acrobàcies. Un públic molt nombrós va seguir al pati de l'IES Baix Camp les evolucions dels futurs professionals circenses (que avui repetiran funció), i també va congregar una gentada Salam Toto, amb el seu Donkey's circus, una proposta que no calia perdre's, perquè és molt car veure animals al Trapezi. La companyia francesa presenta un espectacle romàntic que té com a protagonistes dues someres i un ase i que a priori havia aixecat molta expectació. Potser el ritme lent de la proposta va fer que mitja hora després hi hagués un bon grapat de desercions de les cadires instal·lades al parc de Sant Jordi. O potser la desbandada es va produir perquè el programa de la fira de dissabte a la tarda és tan atapeït que molts espectadors decideixen fer un tast ràpid de diversos espectacles per tenir una visió de conjunt de la fira. Així, hi havia un cert neguit per anar a les Peixateries Velles a veure Pffffff, un espectacle dels francesos Akoreacro. Un muntatge del qual, i com també va passar amb el del Cirque Aïtal, va començar a córrer la brama divendres que era un dels més interessants d'aquest Trapezi. I és que Akoreacro presenta un show espectacular i arriscat, molt ben travat, amb música en directe i molta acrobàcia.

Una altra proposta que va congregar una gernació era la segona funció de Déu n'hi do, dels catalans Àticus. En tracta d'una de les quatre produccions del Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER) per al Trapezi i, tot que és una estrena i sempre hi ha detalls per polir, el públic s'ho va passar la mar de bé amb les atraccions d'aquest figurat Àticus Park i les evolucions dels dos personatges una mica sapastres que hi treballen. Àticus ha volgut plantejar un espectacle ambiciós, amb un vestuari i una posada en escena molt acurats i una espectacular estructura de la qual pengen tots els aparells que els permeten fer els exercicis, com ara un estrany trapezi-bicicleta.

De la intensa programació nocturna, ahir va destacar l'actuació dels alumnes de l'escola de circ Phare Ponleau de Cambodja, que ja van actuar fa uns anys al Trapezi i que enguany han tornat per presentar Puthou!. O l'espectacle de petit format que la companyia francesa Vent d'Autan posa en escena a la plaça del Baluard. D'altra banda, els quatre espectacles del Reus Racó del Riure (RRR), entre els quals hi ha una altra producció del CAER, Anderdesí (Circo a sardinas), de Zirkus Frak, també van funcionar molt ahir a la nit, igual que els muntatges programats als teatres: Coma idyllique (Bartrina), On the edge (Fortuny), Blazek (Cal Massó) i Cuerdo (Bravium). Finalment, la jornada va acabar amb l'última sessió de cabaret a La Palma, on es poden degustar alguns dels números més interessants del Trapezi.

La XIII Fira del Circ de Catalunya acaba avui a dos quarts de nou del vespre amb el concert de cloenda dels grups Auprès de Ma Blonde (uns clàssics de la fira, gairebé membres fundadors) i Forani Teatre. La jornada també serà intensa, ja que s'han programat 30 espectacles i activitats que començaran a les dotze del migdia amb l'espectacle itinerant i la posada en escena, a la plaça del Castell, de La felicidad en un dos por dos, una proposta de la companyia andalusa Vaivén Circo. Una hora després, al Mercadal, espectacle dels irlandesos Tumble Circus. I a la tarda, entre més propostes, es reactivarà el RRR i els tres muntatges del parc Mas Iglésies, el nou espai que enguany ha inaugurat el Trapezi.

ÈXIT DEL CIRQUE AÏTAL

Hi havia cues llarguíssimes ahir a la tarda per accedir a la vela instal·lada al parc de Sant Jordi, on el Cirque Aïtal representa La piste, un espectacle rodó, ple de referències al circ popular i farcit de números que toquen gairebé totes les disciplines del circ. La companyia francesa va debutar divendres al Trapezi i en poques hores moltes veus l'assenyalaven com la millor proposta que s'ha pogut veure enguany a la Fira del Circ de Catalunya. Avui, a les sis de la tarda, tindrà lloc l'última funció de La piste.

BONA ENTRADA

Bona entrada és la que els espectacles de sala del Trapezi han aconseguit fins ara. Divendres, l'espectacle del Teatre Bartrina, Coma Idyllique, d'Hors Pistes, va ser seguit, i molt ben valorat, per un públic considerable. Valoracions dispars, en canvi, són les que va merèixer On the edge al Teatre Fortuny, que va registrar mitja entrada. Tampoc la companyia El Retrete de Dorian Gray va aconseguir, a Cal Massó, la unanimitat del públic. Massa minuts d'espectacle per a la història d'uns germans siamesos que manipulen objectes.

51 PROGRAMADORS

Un total de 51 programadors s'han acreditat al Trapezi d'enguany, una xifra semblant a la d'altres edicions. Són tècnics municipals que vénen a la fira a mirar què poden contractar per a la festa major, o representants de la Generalitat, com ara l'Institut Català de les Indústries Culturals. I, és clar, membres de l'organització de fires de teatre al carrer, com ara la de Tàrrega o Burgos, i de festivals internacionals del mateix ram. I empreses distribuïdores d'espectacles de Catalunya, l'Estat espanyol, Bèlgica, França i Anglaterra.
la crònica

El món està mal repartit

La cronista es va proposar com a repte del Trapezi d'enguany aconseguir seure per primer cop en la història de la fira en una de les petites grades que s'instal·len per seguir els espectacles de la plaça del Mercadal. Doncs no ho va aconseguir. A les dotze començava l'equilibrista de Lonely Circus a passar la maroma, i servidora a les onze ja feia tombs pel Mercadal, però, ai las, no hi havia grada per veure aquell muntatge. Acaba Lonely el seu número i ràpidament a buscar lloc a l'altra banda de la plaça per seguir l'espectacle d'Irque&Fien. Però ja estava tot ple. I encara faltava una hora! I l'espera es va fer interminable i insuportable. El bat de sol no es podia aguantar: la canalla estava neguitosa i se'n volia anar, i els grans, a punt d'agafar la insolació del segle. I encara faltava mitja hora perquè comencés l'espectacle. I la gent asseguda a terra, a les grades i dempeus. Sort que l'Irque, que ja n'ha degut veure de tots colors anant per les fires, va sortir una estoneta a entretenir el personal. Va repartir aigua, va llençar cireres, va recol·locar (o descol·locar, segons els casos) la canalla i va enviar un xiquet a fer un encàrrec. Ens va distreure uns minuts, ens va fer riure i va aconseguir les primeres complicitats del públic per al seu espectacle, fins que la companyia va decidir començar deu minuts abans de l'hora programada (el Trapezi és sempre molt puntual), ja que la deshidratació anava agafant punts per ser la nova pandèmia mundial. I és que no estem mai contents, si plou perquè plou i si fa sol perquè fa sol. Però la cronista, un cop refeta de la insolació, es preguntava per què el Trapezi només ha programat dos espectacles el matí de dissabte. Per la crisi? Per què no hi van pensar? Està clar que a les deu del matí una munió de persones locals i forasteres ja tomben pel poble, amb els programes de la fira a la mà, buscant a veure què podem anar a veure ara. I tothom fa cap al mateix lloc per buscar ràpidament posicions i marcar territori. Espectacles escassos al matí i massificació a la tarda. El món està mal repartit. I el Trapezi, també.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.