Mestre de Falla, Albéniz i Granados

Felip Pedrell i Sabaté (Tor­tosa, 1841-Bar­ce­lona, 1922) va ser el pri­mer músic moder­nista català a con­tac­tar amb la música estran­gera. Un con­tacte essen­cial que mar­ca­ria les seues com­po­si­ci­ons musi­cals, popu­lars i cul­tes, i que ser­vi­ria per reno­var el pano­rama musi­cal de Cata­lu­nya entre finals del segle XIX i prin­ci­pis del segle XX. A més va ser un dels intro­duc­tors a Cata­lu­nya i a l'Estat espa­nyol de la música de Wag­ner.

Pedrell va ser un com­po­si­tor molt actiu, i va desen­vo­lu­par tots els estils musi­cals. Així, a més d'òperes, va ser també com­po­si­tor d'una gran quan­ti­tat d'obres líriques, poe­mes simfònics i música reli­gi­osa i de cam­bra. Paral·lela­ment també va impul­sar diver­ses esco­les de musi­co­lo­gia al país. Entre els seus dei­xe­bles hi ha músics tan pres­ti­gi­o­sos com Manuel de Falla, Isaac Albéniz o Enric Gra­na­dos. Però tot i aquest pres­tigi Pedrell ha estat un gran obli­dat per a la ciu­tat que el va veure nàixer. És cert que van posar el seu nom a l'audi­tori muni­ci­pal de Tor­tosa i que anu­al­ment se cele­bra un fes­ti­val de música que també porta el seu nom, però l'ensor­ra­ment acci­den­tal de la seua casa natal pocs mesos després que l'Ajun­ta­ment de Tor­tosa l'adquirís i on s'havia plan­te­jat crear un museu sobre la seua vida i obra, posa de mani­fest una vegada més la manca de sen­si­bi­li­tat de l'admi­nis­tració local envers el per­so­natge.