Reus, ciutat de la fotografia?

La fotografia fou introduïda a Reus a finals del segon terç del segle XIX per professionals que, seguint la moda de l'època, feien de retratistes. No va ser fins al darrer quart del segle XIX i de la mà de l'anomenat excursionisme científic i de l'eclosió de la consciència de país, i també d'una certa popularització dels aparells fotogràfics, en què van aparèixer fotògrafs que van començar a documentar l'entorn amb una qualitat tècnica i compositiva remarcable. També alguns professionals van destacar per anar una mica més enllà de la tradicional fotografia d'estudi i volgueren reflectir el pols de la ciutat.

No va ser fins bastant després de la Guerra Civil que petits grups que feien fotografia a redós de diverses entitats (Centre de Lectura, Reus Deportiu, Associació Excursionista de Reus, etc.) van unir esforços per crear, el 1960, l'Agrupació Fotogràfica Reus. En els deu primers anys els seus membres es van dedicar a participar i organitzar concursos com el Saló Nacional de Fotografia i Premi Ciutat de Reus i la reconversió en saló nacional de la Medalla Gaudí. Només com a detall que ens ha de fer veure quin moment vivia la fotografia a Reus, el 1964 s'organitzaren sis concursos. Ben entrats els anys 70, l'agrupació, després d'un període de reestructuració en què va aconseguir el suport de Caixa Tarragona, s'instal·là en un local digne amb laboratoris, estudi i sala d'exposicions, la qual cosa va permetre als associats obtenir una formació fotogràfica de primera línia i organitzar una intensa activitat, la part més destacable de la qual va ser l'edició de les carpetes anuals amb fotografies d'autor sobre diversos temes locals. Tot aquest ingent treball va obligar a buscar un lloc adequat on servar aquest patrimoni i així, en conveni amb l'Ajuntament de Reus, es va crear la Fototeca Municipal, que primer va ocupar un petit espai a l'antic edifici del Banc d'Espanya i, després de diversos trasllats, va anar al Centre de la Imatge Mas Iglésies (CIMIR). Tota aquesta activitat, però, va comportar un fet molt negatiu per a l'agrupació perquè per poder fer-la va anar oblidant la fotografia de base, va deixar de fer cursets i, per tant, no hi van entrar nous socis. En conseqüència, va anar entrant en una decadència que ha portat a la pràctica desaparició de tota la seva activitat. L'agrupació ha anat morint d'èxit i també una mica per no saber o voler adaptar-se a una època en què les noves tecnologies han revolucionat la fotografia.

Paral·lelament l'Agrupació Fotogràfica Reus va tenir forta influència en organitzacions no pròpiament seves com les Biennals Internacionals de Fotografia de l'Esport, Fotosport, organitzades pel Club Natació Reus Ploms des de 1970 i que el proper any celebrarà el 40è aniversari. Fotosport és el saló internacional de fotografia més antic de Catalunya, el segon més antic de l'Estat i l'únic en el món dedicat exclusivament a la fotografia esportiva. També de 1973 a 1993 es van convocar les Biennals Europa organitzades per l'Associació del Personal de «la Caixa». El 1987 es recupera novament la Medalla Gaudí amb la Mostra Estatal de Fotografia i el Premi Beca de Fotografia per a autors locals organitzats per l'Ajuntament i més tard per l'IMAC però sempre amb l'assessorament de l'Agrupació Fotogràfica. El 1995 es crea la Biennal Internacional de Fotografia Medalla Gaudí que s'alternava bianualment amb la Mostra Estatal de Fotografia fins al 2004, any que aquesta es deixa de convocar. La Biennal Medalla Gaudi, de la qual aquest any es convocarà la 8a edició, és el primer saló d'arreu del món en què, a més de seleccionar les millors obres rebudes i fer un catàleg, s'adquireixen les obres premiades per incorporar-se al fons de fotografia del CIMIR. És una aposta més perquè l'art de la fotografia entri als museus.

Però amb l'entrada en funcionament del CIMIR, hem canviat l'agrupació (per a la qual la fotografia era una passió i, per tant, malgrat la limitació de mitjans feia una feina impagable) per un centre que té unes condicions d'infraestructura immillorables però una plantilla i un pressupost migrats. Les persones que hi treballen ho fan amb un entusiasme remarcable però és el seu treball i no forçosament la seva passió. El CIMIR té el gran repte de formar els fotògrafs de base per mitjà de cursets i atreure aquells fotògrafs més avançats amb tallers més especialitzats. Ha de mantenir, catalogar i posar a disposició dels estudiosos els importants fons de fotografia i pel·lícules, ha de programar exposicions i fer un seguiment d'activitats relacionades amb el món de la imatge perquè el centre sigui un pol d'atracció per als amants de la fotografia.

Què ens queda després de tot aquest periple que he anat desgranant de la fotografia i Reus? Tenim bons professionals, alguns dels quals van aproximar-se a la fotografia gràcies a les activitats de l'Agrupació Fotogràfica en els seus bons temps. Tenim un petit nucli d'excel·lents fotògrafs com a darrer reducte de l'agrupació, alguns del quals han quedat ancorats en els procediments tradicionals i altres que han anat evolucionant cap a noves maneres de crear fotografia. Tenim fins i tot algun grup de nova formació. A Reus tenim molta gent que en diferents nivells i possibilitats vol acostar-se a la fotografia. Es pot comprovar amb els nombrosos cursets que s'organitzen als centres cívics, a Mas Carandell i al CIMIR i que registren un notable èxit de participació. Tenim els dos salons internacionals de fotografia ja esmentats, la Biennal Internacional de Fotografia Medalla Gaudí i el Fotosport, que porten el nom de la ciutat arreu i que són com una finestra oberta al món. Són un element important de projecció internacional de Reus en l'àmbit de la creació fotogràfica. I tenim, finalment, el CIMIR, un orgull de la ciutat atès que poques ciutats del país tenen res mínimament semblant.

Amb tot això que he anat explicant sobre la relació de Reus amb la fotografia, crec que tothom podrà convenir que Reus també és la ciutat de la fotografia.