100 joies verdes de tot Catalunya

Cada vegada que­den menys tes­ti­mo­nis vius d'aquells milers de repu­bli­cans que mar­xa­ven cap a l'exili, l'any 1939, pel pas clan­destí del coll del Por­tell, cap a la fron­tera fran­cesa. Allà mateix en queda un que no s'ha mogut del lloc. És un arbre: el suro de Mas Perxés. Aquest suro, un dels més grans de Cata­lu­nya, es troba molt a prop de la masia de la família Perxés, on el pre­si­dent Com­panys i altres auto­ri­tats repu­bli­ca­nes van pas­sar-hi les nits del 30 de gener al 5 de febrer de 1939, camí de l'exili. Per tot això, aquest Quer­cus suber situat al terme muni­ci­pal d'Agu­llana és cone­gut com el suro de l'exili. Tot un monu­ment.

El suro del Mas Perxés o de l'exili és un dels cent pro­ta­go­nis­tes del lli­bre Arbres remar­ca­bles de Cata­lu­nya, dels natu­ra­lis­tes Martí Boada Juncà i Arnau Boada Puc­hol, publi­cat per l'edi­to­rial figue­renca Brau. Aquest lli­bre de 243 pàgines, molt ben edi­tat i il·lus­trat amb dese­nes de foto­gra­fies, mos­tra la fas­ci­nació i l'interès que sus­ci­ten una gran vari­e­tat d'arbres sin­gu­lars del ter­ri­tori català: una joia patri­mo­nial força des­co­ne­guda. Arbres remar­ca­bles de Cata­lu­nya des­criu de manera rigo­rosa una diver­si­tat bio­ge­ogràfica que sorprèn per les carac­terísti­ques i el sim­bo­lisme d'aquests éssers vius.

Un arbre pot des­ta­car per mol­tes coses, per exem­ple per les seves grans dimen­si­ons. És el cas de l'oli­vera del Mas Genesta (Vall-llo­brega), que, amb els seus 10,41 metres d'altura, un perímetre a la base del tronc de 12,64 metres i una capçada de 14,07 metres d'ample, és una de les més grans del país. També sorprèn el plàtan del Mas­sot (Dar­nius) perquè és un dels més amples de la península: la seva capçada supera els 32 metres d'amplada i, evi­dent­ment, la seva ombra és immensa. A la masia veïna, el 1845 va tenir lloc el segrest i assas­si­nat d'un jove indus­trial empor­danès per part d'uns tra­bu­cai­res que van dei­xar una ore­lla de la víctima als seus fami­li­ars com a prova del segrest.

Un arbre també pot des­ta­car per la seva forma extra­va­gant, com és el cas del suro-alzina de Mas Obert (Sant Gre­gori), una autèntica raresa botànica, ja que es tracta d'una alzina i un suro que crei­xen sol­dats for­mant un únic peu, amb els tei­xits units; i el faig aja­gut que es troba entre la Jon­quera i la Roca (puig Neulós) i que ha cres­cut com una ban­dera mode­lada pel vent en una zona on la tra­mun­tana supera els 170 quilòmetres per hora.