Lorenzo Lotto a Roma

Fins al 12 de juny les Scuderie del Quirinale, a Roma, acullen una gran i excepcional exposició monogràfica dedicada al pintor del primer Renaixement venecià Lorenzo Lotto. Nascut probablement a Treviso cap al 1480, Lotto va començar a treballar-hi molt jove, realitzant durant l'estiu de 1505 el magnífic retrat del bisbe Bernardo de'Rossi (Gallerie di Capodimonte, Nàpols), en què els trets psicològics acompanyen els símbols i la manera de fer que serà tan característica de la feina del mestre. Són els anys en què arriben a Venècia Albrecht Dürer i Erasme de Rotterdam i en què el tipògraf Aldo Manuzio publica els clàssics anotats i revisats pels grans filòlegs del seu temps: una atmosfera humanística de què el pintor Lotto naturalment no podia fugir.

El 1506, els frares del convent de Sant Domènec a Recanati (important centre comercial de l'Adriàtic) li encarreguen una cona, un gran retaule destinat a l'altar major de l'església: un conjunt excepcional. La fama el va seguir immediatament i la cort pontifical el va cridar per treballar a Roma. El papa Juli II li va confiar l'encàrrec de decorar les noves estances del palau apostòlic: les anomenades stanze della segnatura, on avui es veuen els frescos de Rafael i on no queda res de les pintures de Lotto. Malgrat això, les obres que va crear posteriorment al 1510 traspuen una profunda reflexió sobre Rafael i sobre la cultura pictòrica toscana i centreitaliana d'un moment en què l'art de
la Roma papal marcava les pautes.

No eren anys fàcils per al nostre pintor, indecís sobre si quedar-se a Roma o tornar al nord d'Itàlia, on, però, feia furor la guerra contra els francesos. L'únic lloc possible semblaven les Marques, on el pintor va rebre altres encàrrecs importants. Aleshores apareix en la seva obra una nova tensió emotiva, una visió personal de l'apocalipsi que hauria de destruir el món. El 1513 es troba a Bèrgam, on pinta el cèlebre retaule Martinengo; una obra complexa i sofisticada, grandiosa, de més de vuit metres d'alçada. El 1521 un document el qualifica de “pintor molt famós”. És l'any en què fa la taula amb la Verge i el nen Jesús enmig de sants per a l'església de Sant Bernardi, en què l'àngel es gira cap a l'espectador amb un gest nou i inèdit, molt inventiu. Les ales de l'àngel són les d'un veritable ocell. Els retaules monumentals constitueixen una dels millors parts de l'exposició, un rar plaer per a l'espectador que mai els ha pogut veure junts, de tan a prop i magníficament restaurats, amb els seus colors forts, encesos, magnífics. A Bèrgam Lotto reprèn la seva activitat de retratista, potser la més coneguda avui fora d'Itàlia perquè molts quadres es troben disseminats pels museus d'arreu. En aquells anys, Lotto pinta el doble retrat d'un metge paduà i del seu fill molt ric, amb tots els detalls més personals.

Retaules i retrats junts constitueixen l'essència del Renaixement italià. El retrat pròpiament dit és com l'expressió de l'ànima humana, mentre que l'ambient que acompanya la figura mostra, sovint a través d'al·legories, els interessos i les
aspiracions del retratat.

El cèlebre retrat d'Andrea Odoni de 1527, que reprodueixo, conservat a la col·lecció reial anglesa de Hampton Court, n'és un bon exemple. La reina d'Anglaterra ha volgut que fos a l'exposició per a la contemplació renovada de tothom. En el seu moment es trobava a la cambra de dormir d'Andrea Odoni, en el sumptuós palau venecià en què Marcantonio Michiel el va veure i documentar tan aviat com el 1532. Odoni era un ric mercader que gaudia d'una gran consideració a Venècia, on exercia càrrecs públics. Lotto el va representar assegut a taula, en un estudi envoltat d'antiguitats, mentre en una mà porta una petita estàtua amb l'aspecte de Diana Eleusina, com si mostrés l'objecte a l'espectador. Cal saber que les antiguitats que es veuen al quadre no eren seves, que cap d'aquelles escultures antigues de què Odoni era apassionat col·leccionista no es trobava a Venècia; probablement Lotto les havia vistes a Roma durant el seu sojorn, com s'ha pogut documentar. Així, per exemple, el petit grup amb Hèrcules que es veu a dalt a l'esquerra del quadre se sap que en el primer cinc-cents era a Roma exposat pel papa Juli II al pati del Belvedere del Vaticà. Lotto n'ha volgut fer com un símbol, una evocació de força i de rectitud, que va molt enllà en el seu significat i que sens dubte és molt més que una simple indicació del fet que Odoni era col·leccionista d'antiguitats.

En un altre quadre, l'oli damunt tela amb l'Anunciació del Museu Municipal de Recanati, veiem un gat que quan fuig s'interposa entre la Verge espantada i l'àngel sublim i escultòric que l'acompanya. És un detall molt innovador i representatiu de l'art de Lotto que il·lustra la manera com aquest pintor extraordinari inventava el món pictòric i l'espai dins el quadre característic del Renaixement italià.