Anar de cul «is cool»

Sempre m'ha portat a l'hort. «No, si només són quatre ratlles...», em deia sovint Ramon Úbeda. Finalment, jo acabava escrivint com un boig. Però ho feia a gust. Els seus projectes sempre m'han engrescat perquè la raó de suportar el periodisme és senzillament la possibilitat d'estat a prop de les coses que agraden i per desfermar les passions que s'encenen en l'imaginari vital.

Ramon Úbeda es defineix com a «arquitecte de formació, periodista de professió i dissenyador per vocació». Als anys 80 la seva tasca de divulgador del disseny des de les revistes De Diseño i Ardi va coincidir amb el gran esclat de l'interiorisme, el grafisme i el disseny industrial que es va viure a Catalunya en aquella època. El fet de sentir el disseny com una disciplina que es pot aplicar mentre es teoritza sobre ella l'ha portat al món del llibre. En aquest camp, vaig col·laborar amb ell en el col·leccionable Diseño gráfico con Mariscal, una enciclopèdia per fascicles en què es donava una mirada contemporània als diferents vessants del disseny prenent com a element de referència l'obra de Mariscal. També li vaig donar un cop de mà amb la guia 100% selecció. Ruta del disseny BCN, que va impulsar l'Institut del Paisatge Urbà amb motiu de l'Any del Disseny.

Però la que em va fer més gràcia de totes les col·laboracions va ser la participació en el llibre Sex Design en què abordava el món objectual i creatiu inspirat en referències sexuals. Aquesta és l'essència del seu treball (no el sexe): donar per bo el principi de McLujan, però capgirant-lo: el disseny és el missatge. D'aquesta manera la seva plural diversificació professional fa que el seu treball com a art director, director creatiu o consultor de les firmes Arquitect, Bd Barcelona Design, Camper, Signes o Metalarte sigui un pas més de la seva dèria de donar a conèixer el disseny implicant-se en totes les fases de concepció i producció. De fet, l'evolució de la seva trajectòria demostra que el que agrada a Úbeda és agafar una idea i desenvolupar-la en tots els seus aspectes. Això ho ha aconseguit amb el llum Inout, un dels grans èxits internacionals del disseny català dels darrers temps. Des que el va concebre ha participat en totes les fases d'elaboració: el disseny, el concepte, la recerca dels materials adequats, la promoció, les tipografies del catàleg, les fotografies... Totes les cares del disseny li atrauen perquè el que li interessa dels objectes (tan se val si és o no un disseny seu) és la seva ànima. «El que fa que m'interessi un producte i no un altre és que tingui identitat», diu aquest defensor de l'«olfating per damunt del màrqueting».

El treball d'Úbeda té també un component juganer i irònic. Una de les seves creacions és el seient Cul is cool. El seu nom no només fa referència a la part del cos que es recolza a la cadira, sinó també al·ludeix a la seva forma.

Però tot i dissenyar-les, les cadires no són per Úbeda sinònim de descans. Quan hi seu és per feina. De fet, la seva manera de ser cool és anar de cul. A diferència d'altres estudis de disseny que han crescut proporcionalment a com ho feia el mercat ell ha optat per un model abastable que té la col·laboració de la dissenyadora Pepa Reverter, amb la qual a més de la feina comparteix un fill que, trencant la tradició del que solia ser habitual fa uns anys, no es diu Ramon com el pare, sinó Pepo, la masculinització del nom de la mare.