Guanya Brian Friel
El projecte del muntatge de ‘Molly Sweeney', interpretat per Míriam Alamany, Xicu Masó i Carles Martínez, i dirigit per Miquel Górriz, obté el premi Quim Masó
L'excel·lència del text del dramaturg i director irlandès Brian Friel (Omagh, 1929), la sòlida trajectòria de l'equip artístic responsable de la proposta, i una adequació molt exacta de tots els elements de la producció a les finalitats que fixen les bases del guardó han estat els elements que han permès guanyar el cinquè premi Quim Masó, dotat amb 30.000 euros a la producció, al projecte de muntatge teatral de l'espectacle Molly Sweeney, que dirigirà Miquel Górriz, el qual tindrà en el repartiment Xicu Masó, Míriam Alamany i Carles Martínez. La producció executiva és d'Eteri (Montse Prat i Txell Felip).
Ahir al vespre, a La Planeta, es va fer entrega dels premis i, en la roda de premsa de presentació dels guanyadors, al matí, Pere Puig, en representació del jurat, va explicar que la decisió s'havia pres per majoria, no per unanimitat: “Crec que era el millor text de tots els que es van presentar –va dir Puig–, la traducció, de Jordi Fité, és excel·lent, i l'edat dels intèrprets és la idònia per fer els personatges que fan”.
L'acció de Molly Sweeeney té lloc, com sempre en el cas de Brian Friel, a Donegal (Irlanda). En aquesta peça es presenta al públic tres personatges, que s'hi dirigeixen directament i que ofereixen tres punts de vista d'una mateixa història, i és a través de la seva narració que la fan avançar. Molly, cega des de la infantesa, parla del seu món abans i després d'haver estat operada de la vista, mentre el seu marit, Frank, un lluitador de causes perdudes, parla de les seves motivacions per ajudar la dona, i el doctor Rice, oftalmòleg, alcoholitzat i reclòs a Donegal, explica com veu en l'operació de la dona l'oportunitat de recuperar el prestigi i la reputació perdudes.
Friel va escriure el 1993 Molly Sweeney, que es va estrenar el 1994, basant-se en alguns relats del llibre Un antropòleg a Mart, del neuròleg i escriptor Oliver Sacks. Segons l'actriu Míriam Alamany, que ahir era present en la roda de premsa, Friel ha reconegut, amb el pas del temps, que aquesta és la seva millor obra, una peça que també va rebre elogis de Peter Brook, el qual considera Friel un dels autors més destacats de la dramatúrgia contemporània irlandesa. Jordi Fité assegura que aquesta peça és una mena d'“oratori metafísic a tres veus”, en què els personatges no parlen entre ells, no es relacionen, i que se circumscriu clarament en la tradició irlandesa del storytelling (contar històries).
Gran complicitat
L'equip artístic de Molly Sweeney, que farà per primera vegada aquesta obra en català al nostre país, ha treballat junt en nombroses ocasions, de manera que existeixen, segons Alamany, “afinitats artístiques”. Górriz ha treballat, com a actor, amb Xicu Masó a la direcció, a La strada, L'aigua i L'home dels coixins, mentre que ha dirigit Masó i Alamany a El silenci del mar, de Vercors. Alamany i Masó van fer plegats El fantàstic Francis Hardy, també de Friel, en què Masó actuava i dirigia, i amb què van obtenir, juntament amb Andreu Benito, un èxit remarcable.
Pel que fa a la presència de Xicu Masó, germà de Quim Masó, en el projecte, Pere Puig va explicar ahir que el jurat “assumeix el risc” que suposa aquest fet, que en algun moment ha estat “més un inconvenient que un avantatge” per al projecte presentat, però que estaven “tan convençuts del bon resultat” de la producció que no va ser un element que condicionés el debat, que va ser intens però només per motius artístics. Si a això s'hi afegeix que l'any passat van premiar una producció de Mentidera Teatre (Tot, de Rafael Spregelburd), en què una de les promotores era l'actriu i directora Cristina Cervià, molt vinculada a Masó des de l'època d'El Talleret de Salt, és lògic que el jurat es plantegés fins a quin punt això pot afectar el prestigi del guardó.
El muntatge guanyador del cinquè premi Quim Masó, tal com fixen les bases, s'estrenarà en l'edició d'aquest any del Festival Temporada Alta, encara està per veure, però, si al Teatre de Salt (té tots els punts) o a La Planeta.
