La memòria de la guerra

La moder­nista casa Sol de Gan­desa va ser durant la Guerra Civil i la bata­lla de l'Ebre quar­ter gene­ral de la 50a divisió fran­quista i poste­ri­or­ment de la segona bri­gada i la 13a divisió. A l'església del muni­cipi s'hi va ins­tal·lar pro­vi­si­o­nal­ment el mer­cat i a les esco­les velles s'hi va posar un hos­pi­tal de sang. La memòria dels edi­fi­cis ser­veix per expli­car la història i un muni­cipi com Gan­desa dura­ment cas­ti­gat per la guerra té molts edi­fi­cis amb memòria. De fet, la memòria dels edi­fi­cis és el pri­mer apar­tat del reno­vat Museu Memo­rial-Cen­tre d'Estu­dis de la Bata­lla de l'Ebre (CEBE), que obre les por­tes avui a la tarda per apro­fi­tar el movi­ment turístic de la Set­mana Santa. El nou equi­pa­ment, situat com l'ante­rior a les anti­gues esco­les velles, té ben poca cosa a veure amb l'expo­sició per­ma­nent del CEBE tot i que ha sabut inte­grar les seues col·lec­ci­ons al dis­curs expo­si­tiu. Així el mate­rial bèl·lic col·lec­ci­o­nat durant prop de qua­tre dècades per Anto­nio Blanc té el seu espai propi: el col·lec­ci­o­nisme com una manera de pre­ser­var el record. I també s'ha con­ser­vat la trin­xera i l'hos­pi­tal de cam­pa­nya de l'ante­rior CEBE en una sala annexa.

Les obres han durat un any i mig i han ser­vit per fer refor­mes estruc­tu­rals a l'edi­fici, on s'han inver­tit 900.000 euros, finançats pel fons Feder, el Memo­rial Democràtic, l'Ajun­ta­ment i el mateix CEBE. La part muse­ogràfica ha estat a càrrec de l'empresa Opty­mus. De set espais s'ha pas­sat a una única gran sala d'expo­si­ci­ons, d'uns 450 metres qua­drats amb 100 metres line­als de panells expli­ca­tius. On s'explica també la memòria dels objec­tes com l'excusa per par­lar de la vida quo­ti­di­ana dels sol­dats i dels civils. En aquest àmbit hi ha un espai específic per als metra­lle­ros, els habi­tants de la comarca que es dedi­ca­ven a reco­llir les res­tes del mate­rial bèl·lic per por­tar-les als cen­tres de recu­pe­ració de Gan­desa, Cor­bera d'Ebre, Pinell de Brai i Móra d'Ebre. Es cal­cula que en van ple­gar unes 40.000 tones, majo­ritària­ment de ferro i acer.

També es fa referència a la memòria del pai­satge amb una ins­tal·lació audi­o­vi­sual en què es pro­jec­ta­ran imat­ges de l'evo­lució de la bata­lla de l'Ebre en una gran maqueta que repre­senta les comar­ques de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. Cul­mina el dis­curs expo­si­tiu un audi­o­vi­sual que s'ha mun­tat amb les entre­vis­tes a una desena de per­so­nes que des­gra­nen els seus records sobre la guerra, la vida quo­ti­di­ana o el pai­satge. És la memòria de les per­so­nes.

Aquest cen­tre que­darà inte­grat en la xarxa d'espais i cen­tres d'inter­pre­tació de la bata­lla de l'Ebre tot i que con­ser­varà la seua auto­no­mia. “For­ma­rem part dels espais difo­sos pel Memo­rial Democràtic arreu de Cata­lu­nya”, va resu­mir Miquel Estruel, del CEBE. Fruit d'un con­veni entre l'antic Memo­rial Democràtic, l'Ajun­ta­ment de Gan­desa i el CEBE, se'n farà difusió con­junta. Es tanca d'aquesta manera un tema pen­dent: la inte­gració de Gan­desa en el pro­jecte del Con­sorci Memo­rial dels Espais de la Bata­lla de l'Ebre (Comebe).