“L'endemà de Sant Jordi el paisatge és desolador”

No. Des d'aquí no tenim aquesta sen­sació. Els estu­di­ants dels ins­ti­tuts vénen a bus­car llar­gues llis­tes de lec­tu­res reco­ma­na­des. No crec que els joves esco­la­rit­zats lle­gei­xin menys. De fet, en aquesta lli­bre­ria vivim dins d'una certa esta­bi­li­tat, tot i que també és cert que a Vila­franca tenim poca com­petència.

És un mer­cat que encara és molt mino­ri­tari. Els edi­tors no hi posen faci­li­tats, però el cert és que en deu anys l'electrònica ha can­viat total­ment el sec­tor de la música i hem d'estar pre­pa­rats. Com que ja hi ha una experiència prèvia, sem­bla que els edi­tors volen con­tro­lar el procés que es farà en aquest negoci. I, a més, hi ha tot un gruix de gene­ra­ci­ons que venim del paper que difícil­ment pas­sa­rem al lli­bre electrònic. En canvi, les noves gene­ra­ci­ons són un dubte... viuen per­ma­nent­ment engan­xats als ordi­na­dors.

Sí, és una fórmula que cada vegada es fa ser­vir més i que s'ha con­ver­tit en quo­ti­di­ana. Hi ha molts autors, més dels que la gent es pot ima­gi­nar, que han tro­bat la manera de fer públi­ques les seves obres. En aquests casos l'edició és molt fàcil, però la dis­tri­bució és molt difícil. Els lli­bre­ters volem tenir garan­tit el dret a la devo­lució, i amb aques­tes edi­ci­ons per inter­net no el tenim, amb la qual cosa és difícil que assu­mim el risc que això suposa.

Són edi­ci­ons sen­zi­lles perquè se sal­ten la figura de l'edi­tor i, si fas això, o tens conei­xe­ments d'edició o, a vega­des, es tracta d'obres edi­ta­des més per com­plaure cer­tes vani­tats que no en res­posta a un cri­teri de qua­li­tat. És cert, però, que també hi ha coses bones.

El pri­mer pro­blema que tenim és el de la sobre­pro­ducció de lli­bres i n'hi ha alguns que es fan apro­fi­tant la reper­cussió mediàtica d'alguns per­so­nat­ges. En aquests casos hi ha molta pro­ducció de lli­bres inútils que ser­vei­xen per resol­dre el pro­blema a l'hora de rega­lar un lli­bre fàcil. Jo no els qüesti­ono perquè aquests autors també fan pila i aju­den aquells que neces­si­ten un lli­bre-regal.

Sí. I aquí, per sort, la novel·la en català.

Jo crec que aquí no es notarà gaire, però hi haurà llocs que sí. Sant Jordi és el 10% de tot l'any o més. És el dia que tot­hom com­pra un lli­bre. És com un tsu­nami. A la lli­bre­ria queda tot cap­gi­rat. L'endemà el pai­satge és deso­la­dor.

Jo m'escapo de la moda i faig reco­ma­na­ci­ons poc sot­me­ses a les fluc­tu­a­ci­ons del mer­cat. Aquest any jo reco­mano Las furias de Janet Hob­house. És una auto­bi­o­gra­fia escrita exqui­si­da­ment que ofe­reix una mirada a tres gene­ra­ci­ons de dones que retra­ten la dependència mare-filla i el que la bellesa té de sal­vació i de con­demna. I ofe­reix la pos­si­bi­li­tat de conèixer Phi­llip Roth en saba­ti­lles i per aca­bar pen­sant que sem­pre és millor l'obra que l'autor.