Conseller de ficció i conseller real

Tota la plana convergent local es va trobar, aquest dimecres, a la llibreria Abacus de Reus per assistir a la presentació de La mort a dos-cents deu, la segona entrega que ha sortit de la imaginació de l'escriptor Jordi Cervera sobre les aventures dels Pons, dos mossos d'esquadra, pare i filla, que són exemple i compendi d'una de les millors policies del món i mostra preclara que la feina ben feta no té fronteres ni té rival. Això no ho diu la cronista, que no té una opinió formada sobre el tema, atès que no ha hagut de requerir, afortunadament, els serveis policials ni com a denunciant ni com a denunciada. Això ho van dir durant l'acte el mateix Cervera i, sobretot, el presentador de l'acte, un presentador de luxe i d'alçada: el conseller d'Interior, Felip Puig, màxima autoritat política dels mossos d'esquadra, Per això, doncs, tanta concentració convergent un dimecres sant, preelectoral i futbolista a la llibreria. Entre polítics, mossos, actors (els del Bravium Teatre van llegir una escena de la novel·la) i una mica de públic en general es va arribar a formar un bon auditori, tot i que la majoria van haver de seguir a peu dret i guaitant per damunt de les prestatgeries les evolucions de l'acte. La llibreria havia habilitat un espai molt petit per a l'acte i semblava que ens haguessin col·locat en una llauna de sardines. Amb la mà de sales d'actes de totes mides i preus que hi ha a Reus per presentar llibres!, maleïa la cronista.

Total, que Jordi Cervera, que és un xicot molt eixerit i la sap llarga, va demanar a Puig, a qui no coneixia de res, que li presentés el llibre i el conseller va dir que sí, que encantat. I dimecres, doncs, cap a Reus. I què va dir l'honorable de La mort a dos-cents deu, exemple modèlic de novel·la negra per a adolescents, com ja ho va ser la primera entrega, La mort a sis vint-i-cinc? Doncs que li havia agradat molt, el seu ritme trepidant, la seva estructura molt ben treballada i una trama perfectament construïda. Però, sobretot, es va referir, i molt, massa, s'avorria la cronista, a una escena al despatx del conseller, en què els pobres investigadors són sotmesos a totes les pressions polítiques i mediàtiques per resoldre el cas. Però si això és una escena clàssica de la novel·la i la cinematografia negra i policial!, pensava la cronista. Si ja fa molts anys Harry el Brut-Clint Eastwood ja els engegava a dida, polítics i caps de gabinet i caps de premsa, quan era convocat als despatxos! Però Felip Puig semblava especialment interessat que quedés clar que Jordi Cervera havia escrit l'escena abans que ell fos conseller. O sigui que el fals conseller de la novel·la no és ell. Pobre Saura!

Jordi Cervera, que és reusenc però que fa anys que viu a Badalona, però que tot i això sempre té el detall de venir a la seva ciutat natal a presentar els seus llibres, gràcies Jordi, es va confessar rendit admirador de Puig. Va dir que havia fet coneixença amb molts mossos d'esquadra per preparar les seves novel·les i que tots li havien dit que van rebre contents i alleugerits el nomenament de Puig. Pobre Saura!, va tornar a pensar la cronista. O sigui que la cronista se'n va anar cap a casa amb la confiança que no està a les mans d'una “policia de fireta”, segons expressió del mateix conseller. Ara bé, alguna poma podrida hi deu haver, oi? Totes les policies normals i normalitzades del món, sobretot les que apareixen a les novel·les, tenen el seu costat fosc. I la cronista ja s'imagina una nova entrega de les aventures dels Pons, aquesta vegada investigant un cas de corrupció interna.