Mercadal més literari

Sant Jordi es va despertar gris, tapat i humit a Reus, però cap mal presagi meteorològic va semblar que pogués vèncer la festa més literària. El carrer Monterols, una de les principals vies per accedir al cor del Sant Jordi de la capital del Baix Camp, ja presentava tot l'aspecte d'un formiguer de gent pocs minuts després de les onze, i la densitat de compradors de roses i llibres no va fer altra cosa que augmentar durant les hores següents.

“Voleu dir que no plou?”, va ser la frase més repetida mentre es voltava pels carrers del centre. En aquest sentit, una finíssima pluja, gairebé imperceptible, va acompanyar les primeres hores de parades a la plaça del Mercadal i la plaça del Castell, tot i que no va ser suficient per fer obrir els paraigües. La majoria de vianants, de fet, van optar per començar a desfilar amb els paraigües plegats, i així van continuar tota la jornada, fent equilibris per combinar els estris contra la pluja amb les roses i les bosses de llibres que progressivament s'anaven acumulant. Als vianants dedicats a la festa de la rosa i el llibre també s'hi va afegir tot el moviment comercial d'un dissabte de vacances de Pasqua, un flux de compradors i venedors que va contribuir a incrementar l'ambient al carrer, però també d'alguns turistes que s'afegien a la celebració, amb la rosa en una mà i el mapa de Reus desplegat a l'altra.

Com és habitual, les parades dedicades al món del llibre, set en total, es van concentrar a la plaça del Mercadal, on molts feien la primera ullada a l'estand municipal per recollir la imprescindible programació de la jornada. Al voltant dels mostradors de llibreries com ara la Galatea i la Gaudí, ja era difícil a primera hora del matí aconseguir un forat per regirar llibres entre les piles, però, a poques passes, a l'interior dels establiments, la cosa no estava gaire més tranquil·la: una llarguíssima cua, que va desanimar més d'un comprador, donava la benvinguda a l'interior de la llibreria Galatea, on investigar als prestatges era gairebé impossible. Les llibreries es van convertir en el refugi ideal per als transeünts que no s'acabaven de refiar de l'evolució del cel.

Al costat d'aquesta passió literària, les ineludibles parades dels partits polítics –totes situades a l'arc exterior del Mercadal, excepte la de Solidaritat, plantada amb la resta de les entitats a la plaça del Castell– mostraven un ambient més relaxat, tot i que repartien els preceptius globus i propaganda electoral a tort i a dret, i alguns (els menys) fins i tot es van aventurar a vendre algun llibre. I, és clar, l'estrella del dia va ser la rosa, de tots colors, però sempre dominada per la clàssica vermella.