Mor l'arquitecte Alfons Milà, un dels autors de l'Anella Olímpica
Amb Federico Correa formaven un dels tàndems amb més personalitat
Després de doctorar-se en arquitectura per la Universitat de Barcelona, Alfons Milà i Sagnier i el seu inseparable amic i company d'estudis Federico Correa van obrir a la plaça de Sant Jaume, el 1953, l'estudi Correa-Milà, des d'on van començar a desplegar els seus projectes arquitectònics de gran personalitat i també una intensa carrera com a dissenyadors industrials i d'interiors. El tàndem Correa i Milà era un dels més consistents i prestigiosos de l'arquitectura catalana i espanyola.
Dins d'aquest despatx, Milà i el seu company professional van intentar recollir i reflectir l'herència dels grans mestres de l'arquitectura catalana, com ara Josep Maria Jujol, deixeble del seu també admiradíssim Gaudí, i Josep Antoni Coderch, amb qui van treballar al seu estudi i a qui consideraven una de les seves influències més inqüestionables.
D'entre els projectes més rellevants que van tirar endavant hi ha l'edifici Atalaya (1971), la reforma de la plaça Reial (1981), la nova seu de la Diputació de Barcelona (1987) i el Museu Episcopal de Vic (2002). El projecte d'urbanització de l'Anella Olímpica de Montjuïc el van compartir amb Carles Buixadé i Joan Margarit. Milà és també l'autor de la Casa Villavecchia de Cadaqués –aquesta va ser la primera obra que va sortir de l'estudi Correa-Milà– i del restaurant del museu Reina Sofia de Madrid.
Docent entusiasta
Al llarg de la seva carrera com a interiorista, Milà havia rebut diversos premis del Foment de les Arts i del Disseny (FAD) en reconeixement a la seva trajectòria professional. Milà va ser durant molts anys professor d'arquitectura a la Universitat de Barcelona, una activitat que sempre li va agradar especialment.
Els funerals es faran avui dimecres al Tanatori de les Corts de Barcelona i l'enterrament està previst a Esplugues de Llobregat, on hi ha la casa familiar.
