Sí, sí, universals. I tant

Tot just ara fa una set­mana que es va cele­brar el Dia Uni­ver­sal de la Sar­dana. Ah! No ho sabien? No es pre­o­cu­pin; molts mem­bres del sec­tor tam­poc no ho tenien pre­sent. De fet, és una jor­nada que s'escapa fàcil­ment si no se n'és un fer­vent i volun­tariós incon­di­ci­o­nal. Un dels leit­mo­tiv era l'audició a totes les balla­des del país de la sar­dana Lleida, ciu­tat pubi­lla. No la conei­xien? Doncs és una llàstima. Es tracta d'un molt bon exem­ple de l'estètica popu­lar de qua­li­tat del catàleg de Ricard Vila­de­sau, i en el seu moment va ser tot un hit parade.

Una altra acti­vi­tat ine­lu­di­ble era la lec­tura del Mis­satge al món sar­da­nista, que es va fer públic a Organyà a l'abril, en la seva pro­cla­mació com a Ciu­tat Pubi­lla. Tam­poc no en tenien conei­xe­ment? També és una pena. Al llarg dels anys n'han fet lec­tura les prin­ci­pals per­so­na­li­tats del món intel·lec­tual i social del país i se n'han pro­nun­ciat de ben interes­sants. Enguany, el mis­sat­ger era Xesco Espar. Sí, sí; l'espor­tista. Segu­ra­ment, a ell sí que el recor­da­ran, però... i el seu mis­satge?

D'uns anys ençà, poc o molt cada dia és el Dia Uni­ver­sal d'alguna cosa. Pot­ser quan es van inven­tar tenien una uti­li­tat més o menys sen­si­bi­lit­za­dora o divul­ga­tiva, però din­tre del marasme, la reper­cussió que obte­nen és més aviat escassa. En el cas de la sar­dana, ni tan sols en el propi país, ni tan sols en el propi sec­tor. No fa pas gai­res anys que té lloc al vol­tant de Sant Joan. Es va tras­lla­dar amb volun­tat de donar-li més ressò i el resul­tat del canvi és a la vista de tot mor­tal.

El més curiós és que és a tocar del Dia Uni­ver­sal de la Música. Enguany, tot just dos dies abans. No hi van par­ti­ci­par gai­res cobles, en aquesta altra diada. Amb prou fei­nes les vin­cu­la­des amb algun con­ser­va­tori. I prou.

Volun­tat uni­ver­sal? I tant, però... en quin uni­vers?