Sons del món, vi de Capmany

No es coneixien abans, però es nota que han connectat de seguida. Un sommelier de nivell internacional, el rosinc Roger Viusà, i un músic, el barceloní David Carabén, la veu dels excel·lents Mishima, es troben en un hotel de Barcelona per presentar a la premsa el seu maridatge entre música i vi, que obrirà aquesta nit a Vilabertran el festival Sons del Món. Sembla que la conversa ha de derivar pels camins de l'hedonisme, perquè estem parlant de plaers. O no necessàriament? “Depèn. N'hi ha que beuen vi perquè estan torturats”, matisa Carabén. “Per ofegar les penes”, afegeix Viusà. També hi ha música i músics torturats, que ofeguen i s'ofeguen en les penes i en el vi. No és el cas de Mishima. Tots dos estan d'acord que la música i el vi són “dues bones vies d'escapament que et porten a una altra dimensió”, i consideren que tant la música com el vi –i la gastronomia– catalanes viuen un “molt bon moment”.

Aquesta nit actuaran Mishima i Santi Balmes, el cantant de Love of Lesbian, a la plaça del Fort del conjunt monàstic de Santa Maria de Vilabertran (22.30 h, 18 euros) i abans hi ha la possibilitat de sopar al veí i realment màgic Hort del Prior, amb un menú preparat pel restaurant Amiel & Molins, de Pont de Molins (15 euros, begudes a part). Durant el sopar i el concert es beurà el vi que ha triat Viusà per a l'ocasió, inspirant-se en la música de Mishima: el Sàtirs blanc del Celler Arché Pagès de Capmany. Roger Viusà lloa aquest celler jove empordanès i la feina que hi està fent el seu responsable, l'enòleg Bonfill Arché, que representa la cinquena generació d'una família de viticultors. Del Sàtirs blanc, en remarca la frescor del raïm macabeu amb què està elaborat al cent per cent, i el seu gust “àcid i electrificant”, que al sommelier li recorda “la part més elèctrica de Mishima”, un grup que està ben destacat entre les seves preferències musicals més properes, al costat de Roger Mas, Sanjosex i Antònia Font.

Carabén coneix bé la zona on ha nascut aquest vi: “A Capmany hi havia anat amb els meus pares, a la casa del periodista Manuel Ibáñez Escofet, que era un bon amic seu”. La seva relació amb el vi ve de lluny: “El record d'infantesa que m'ha quedat és que el meu pare em feia tastar vi de Rioja quan era petit, i això ara seria políticament molt incorrecte. El vi també està present en l'obra de Mishima, sobretot en el disc Set tota la vida”. Viusà va estudiar solfeig i piano fins als 15 anys. “Jo volia tocar el contrabaix, la berra com en diem al poble, però el dia abans de començar les classes va morir la persona que m'havia de fer de mestre”. I aquí va acabar la seva vocació musical. El destí?

Sobre el vi, Carabén es declara “un absolut amateur”, que rep amb interès les propostes del club Vila Viniteca (“Està molt bé”, li confirma Viusà) i últimament es decanta pels vins fets amb raïm de la varietat sirà, de la qual el sommelier li explica l'origen i les peculiaritats. Hi ha feeling entre tots dos i s'intueix que la seva col·laboració continuarà. La conclusió? “En aquest país està millorant el nivell cultural, i això passa també per degustar bona música, bons vins i bon menjar”.