Sons del món, vi de Capmany

No es conei­xien abans, però es nota que han con­nec­tat de seguida. Un som­me­lier de nivell inter­na­ci­o­nal, el rosinc Roger Viusà, i un músic, el bar­ce­loní David Carabén, la veu dels excel·lents Mis­hima, es tro­ben en un hotel de Bar­ce­lona per pre­sen­tar a la premsa el seu mari­datge entre música i vi, que obrirà aquesta nit a Vila­ber­tran el fes­ti­val Sons del Món. Sem­bla que la con­versa ha de deri­var pels camins de l'hedo­nisme, perquè estem par­lant de pla­ers. O no necessària­ment? “Depèn. N'hi ha que beuen vi perquè estan tor­tu­rats”, matisa Carabén. “Per ofe­gar les penes”, afe­geix Viusà. També hi ha música i músics tor­tu­rats, que ofe­guen i s'ofe­guen en les penes i en el vi. No és el cas de Mis­hima. Tots dos estan d'acord que la música i el vi són “dues bones vies d'esca­pa­ment que et por­ten a una altra dimensió”, i con­si­de­ren que tant la música com el vi –i la gas­tro­no­mia– cata­la­nes viuen un “molt bon moment”.

Aquesta nit actu­a­ran Mis­hima i Santi Bal­mes, el can­tant de Love of Les­bian, a la plaça del Fort del con­junt monàstic de Santa Maria de Vila­ber­tran (22.30 h, 18 euros) i abans hi ha la pos­si­bi­li­tat de sopar al veí i real­ment màgic Hort del Prior, amb un menú pre­pa­rat pel res­tau­rant Amiel & Molins, de Pont de Molins (15 euros, begu­des a part). Durant el sopar i el con­cert es beurà el vi que ha triat Viusà per a l'ocasió, ins­pi­rant-se en la música de Mis­hima: el Sàtirs blanc del Celler Arché Pagès de Cap­many. Roger Viusà lloa aquest celler jove empor­danès i la feina que hi està fent el seu res­pon­sa­ble, l'enòleg Bon­fill Arché, que repre­senta la cin­quena gene­ració d'una família de viti­cul­tors. Del Sàtirs blanc, en remarca la fres­cor del raïm maca­beu amb què està ela­bo­rat al cent per cent, i el seu gust “àcid i elec­tri­fi­cant”, que al som­me­lier li recorda “la part més elèctrica de Mis­hima”, un grup que està ben des­ta­cat entre les seves pre­ferències musi­cals més pro­pe­res, al cos­tat de Roger Mas, San­jo­sex i Antònia Font.

Carabén coneix bé la zona on ha nas­cut aquest vi: “A Cap­many hi havia anat amb els meus pares, a la casa del peri­o­dista Manuel Ibáñez Esco­fet, que era un bon amic seu”. La seva relació amb el vi ve de lluny: “El record d'infan­tesa que m'ha que­dat és que el meu pare em feia tas­tar vi de Rioja quan era petit, i això ara seria política­ment molt incor­recte. El vi també està pre­sent en l'obra de Mis­hima, sobre­tot en el disc Set tota la vida”. Viusà va estu­diar sol­feig i piano fins als 15 anys. “Jo volia tocar el con­tra­baix, la berra com en diem al poble, però el dia abans de començar les clas­ses va morir la per­sona que m'havia de fer de mes­tre”. I aquí va aca­bar la seva vocació musi­cal. El destí?

Sobre el vi, Carabén es declara “un abso­lut ama­teur”, que rep amb interès les pro­pos­tes del club Vila Vini­teca (“Està molt bé”, li con­firma Viusà) i últi­ma­ment es decanta pels vins fets amb raïm de la vari­e­tat sirà, de la qual el som­me­lier li explica l'ori­gen i les pecu­li­a­ri­tats. Hi ha fee­ling entre tots dos i s'intu­eix que la seva col·labo­ració con­ti­nuarà. La con­clusió? “En aquest país està millo­rant el nivell cul­tu­ral, i això passa també per degus­tar bona música, bons vins i bon men­jar”.