Viure sense el meu fill

Josep Gironès Des­car­rega (la Fata­re­lla, Terra Alta, 1954) és un autor amb obra vari­ada. Ha escrit relats, memòries, novel·les, inves­ti­gació sobre el ter­ri­tori. A més, ha estat gua­nya­dor de pre­mis diver­sos. En l'obra Viure sense el meu fill (Edi­to­rial Mete­ora) explica la història d'una dona, la Maria de la Fata­re­lla, a qui van arra­bas­sar el fill aca­bat de néixer a la presó de dones situ­ada al con­vent de les Obla­tes de Tar­ra­gona durant la Guerra Civil. Nar­rat en pri­mera per­sona, la Maria ens reconta les vicis­si­tuds vis­cu­des des de la Guerra Civil fins a l'actu­a­li­tat, pràcti­ca­ment. Com si es tractés d'un gran con­ti­nent, en la vida de la pro­ta­go­nista hi va enca­bint l'experiència vital par­ti­cu­lar i tots els fets històrics que s'han succeït en aquest període tan llarg i com­plex. L'epi­cen­tre del relat és la Fata­re­lla, i es va eixam­plant cap a la Terra Alta i comprèn la zona meri­di­o­nal de Cata­lu­nya amb Tar­ra­gona com a con­tra­punt a les ter­res inte­ri­ors. En par­lar de la guerra també s'esmen­ten el Prin­ci­pat de Cata­lu­nya i punts espar­sos de l'Estat espa­nyol. Però sem­pre hi ha una gra­vi­tació cap als ter­ri­to­ris que tenen l'Ebre com a eix.

Gironès va pen­ti­nant tots els temes i sub­te­mes que nodrei­xen els lus­tres cen­trals de la nos­tra història del segle XX: dels anys trenta als setanta i del loca­lisme a l'uni­ver­sa­lisme. La Maria pre­senta la cara pati­dora del relat. La cara dels qui van per­dre la guerra i ho van per­dre tot. És, al mateix temps, la dona llui­ta­dora que sobre­viu enmig de les adver­si­tats amb ente­resa moral. Un dels seus objec­tius és tro­bar el fill robat i donat a una família addicta al règim fran­quista. A través dels atzars de la vida arriba a conèixer-lo. Però a distància. Ell, el fill, no sabrà mai qui és la mare biològica.

Aques­tes memòries comen­cen amb un desen­llaç i a par­tir d'aquest moment l'acció emprèn una doble direcció pel que fa al trac­ta­ment del temps. La part més grui­xuda se l'emporta el pas­sat. Amb una contínua mirada enrere, s'expli­quen els fets històrics par­ti­cu­lars de la Maria i gene­rals del país. I aquí s'hi enca­beix el crei­xe­ment físic i ideològic del fill robat. En aquest per­so­natge també hi podem tro­bar el con­tra­punt de la Maria. A la clare­dat ideològica i moral de la pro­ta­go­nista s'hi con­tra­posa una evo­lució des del fran­quisme mili­tant fins al pos­si­bi­lisme que desem­bocà en la Tran­sició democràtica. En aquest moment històric l'acció se cen­tra molt a la ciu­tat de Tar­ra­gona. Els fets, les per­so­nes i els llocs se citen d'una manera directa, com si es tractés d'una crònica. L'altra direcció del temps és el relat d'un pre­sent embol­ca­llat per l'anècdota. Josep Gironès ens ser­veix un àpat amb ingre­di­ents cone­guts –la Fata­re­lla, la guerra– mes­clats amb inno­va­ci­ons nar­ra­ti­ves i visi­ons polièdri­ques d'un pas­sat sem­pre pre­sent.