Cultura

Dins el circ itinerant .

La pintora i escultora Dianna Cohen va fer dimarts una conferència sobre la implicació contra la contaminació del mar

Guerra contra el plàstic

Dianna Cohen pertany a una organització d'artistes que lluiten contra la contaminació

La bon­ho­mia es tra­du­eix a la clare­dat de la seva mirada. La pin­tora i escul­tora Dianna Cohen no és indi­fe­rent al món i lluita. Per aquest motiu va reu­nir un grup d'adep­tes a la lli­bre­ria Exce­llence de Bar­ce­lona per par­lar-nos sobre les solu­ci­ons urgents que cal apli­car al plàstic que con­ta­mina els oce­ans, eli­mina mili­ons d'ani­mals i enva­eix la nos­tra vida quo­ti­di­ana fins a l'extrem de no poder obrir la nevera, o de sor­tir del mer­cat plens de plàstics. Fins i tot els nadons són ali­men­tats amb bibe­rons de plàstic. Sobre la des­trucció que pro­voca al medi ambi­ent i els per­ju­di­cis que té per a la salut va ver­sar la con­ferència, que em va interes­sar no exclu­si­va­ment pel con­tin­gut sinó perquè defen­sava la par­ti­ci­pació dels artis­tes en el com­promís social con­tra la con­ta­mi­nació. Com­pa­nya del popu­lar músic Jack­son Browne, Cohen se'ns va pre­sen­tar com a una artista visual i cofun­da­dora de Plas­tic Pollu­tion Coa­li­tion. Para­do­xal­ment, el mate­rial que Cohen havia tre­ba­llat des dels seus ini­cis és el plàstic, del qual va des­ta­car en diver­sos moments les con­di­ci­ons per mani­pu­lar-lo, però des­car­tant-ne l'ús perquè el plàstic té com­po­nents tòxics, dura per sem­pre i con­ta­mina el medi ambi­ent: “He tre­ba­llat amb bos­ses de plàstic, tallant-les i cosint-les com a matèria pri­mera de les meves obres d'art, durant els últims vint anys; les trans­formo en objec­tes de dues i tres dimen­si­ons, i en escul­tu­res i ins­tal·laci­ons”. Després dels pri­mers vuit anys, algu­nes obres van començar a esquer­dar-se i a reduir-se en petits tros­sos de plàstic”, hi va afe­gir. “Lla­vors em vaig plan­te­jar inves­ti­gar sobre els resi­dus de plàstic al món”, va con­cloure. La sor­presa va arri­bar quan va pren­dre consciència de les illes de detri­tus a l'oceà: “Fa uns anys vaig des­co­brir que hi havia un remolí enorme de resi­dus plàstics al Pacífic i la meva reacció ini­cial va ser que calia nete­jar això al més aviat pos­si­ble; de fet vaig ela­bo­rar una pro­posta per sor­tir amb un vai­xell de càrrega i dos de pesca fora de ser­vei, una grua, una tri­tu­ra­dora... però el plàstic, encara que es des­com­pon­gui en tros­sos, con­ti­nua sent plàstic i, per tant, mate­rial con­ta­mi­nant”.

A aquesta con­clusió va arri­bar després de mobi­lit­zar biòlegs i mari­ners, que la van dis­su­a­dir de dur vai­xells per mirar d'aca­bar amb les immen­ses illes de brossa plàstica, que els cor­rents marins por­ten cap a deter­mi­na­des zones. Uns inves­ti­ga­dors van des­co­brir fa més de vint anys que el terra del mar del Japó era ple de resi­dus plàstics. L'alter­na­tiva de les enti­tats eco­lo­gis­tes par­teix de les ano­me­na­des tres R, redu­eix, refusa i reci­cla”. El pro­blema és que el plàstic és pre­sent fins i tot a les boti­gues bio. I no és exclu­siu del mar perquè inves­ti­ga­dors de la Unió dels Emi­rats Àrabs van demos­trar que mol­tes morts d'ani­mals del desert, de camells i ases era pro­vo­cada per la ingesta de plàstics. Aquests ani­mals es podrien afe­gir a les vaques de l'Índia, a més de les tor­tu­gues, els tau­rons, els dofins, les bale­nes i els ocells marins.

Cohen sap que no és un pro­blema fàcil de solu­ci­o­nar i que només una política deci­dida i el com­promís de la ciu­ta­da­nia poden can­viar una tendència des­truc­tiva: “El pro­blema és cada cop més gran, i no es tracta de nete­jar les aigües sinó d'anar a l'ori­gen: evi­tar que es con­tinuïn ves­sant res­tes de plàstic al mar”. “Ara hi ha ja onze enor­mes remo­lins de plàstic en els cinc con­ti­nents”, va expli­car. L'artista va sos­te­nir que “cal tro­bar urgent­ment la manera d'atu­rar el con­sum de plàstic d'un sol ús”. “No és només l'entorn marí el que em pre­o­cupa, sinó el remolí de plàstic que tro­bem a la nos­tra vida diària, als super­mer­cats, a les nos­tres neve­res, arreu”, hi va afe­gir

De tor­nada a casa, a la nevera cap ali­ment evi­tava el con­tacte del plàstic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.