Calella era la seva vida
Carles Sentís va estar sempre vinculat a la Costa Brava i va ser l'impulsor de la Cantada d'Havaneres
i la popular Cantada d'Havaneres
Carles Sentís va néixer a Barcelona, però sempre va estar molt vinculat a la Costa Brava des que hi va venir per primer cop l'any 1934. I malgrat ser un home de món, la seva referència vital va ser sempre Calella de Palafrugell, un municipi costaner que tot i la transformació inevitable encara ha conservat fins al dia d'avui l'essència que el va captivar des de ben jove.
El periodista i director artístic de la Cantada d'Havaneres, Francesc Sánchez Carcassés, va més lluny tot recordant-ne la figura quan afirma: “Calella era la seva vida i li tenia el cor robat. Però quan arribava la cita anual de les havaneres els seus ulls riallers li brillaven més que mai de felicitat.” Carcassés no dubta a dir que “sense ell no existiria la cantada”. I és que, des dels seus inicis, Sentís en va ser un dels impulsors a través de la presidència de l'Associació de Veïns i Amics de Calella (AVAC), entitat que va organitzar la cantada des que es va crear el 1975 i fins al 1987. Va ser en aquella època que la cantada va superar l'àmbit local i es va convertir en tot un esdeveniment.
Com recorda Sánchez Carcassés, Sentís ha viscut sempre aquesta cita anual de les havaneres de manera molt personal, sentint-se amfitrió obrint any rere any casa seva per convertir-la en la seu de benvinguda dels cantants i les autoritats.
Sense anar més lluny, en aquesta darrera edició, la 45a, fins i tot amb la seva absència, Carles Sentís en va ser un dels protagonistes pel fet de ser un dels homenatjats amb motiu del seu centenari, juntament amb el malaurat Càstor Pérez i l'AVAC, de la qual va formar part tants anys.
D'altra banda, sota els Tres Pins de Calella de Palafrugell, a principis de maig d'aquest mateix any s'hi va inaugurar un mirador obert a la platja del Canadell, que va ser batejat com a mirador Carles Sentís. El seu nét David Sentís ha dissenyat una peça escultòrica en homenatge al seu avi per a aquest mirador que li ha dedicat l'Ajuntament. Es tracta d'un monòlit en acer que simbolitza la seva obra escrita. La mida de l'escultura és de cent centímetres en recordança als anys que malauradament ja no complirà el 9 de desembre.