cultura

opinió

Josep Bo-Bou-Bouesia

El 17 de maig mas­sat va tras­pas­sar Josep Bo, als 86 anys. Uns dies abans, 25 de març, ho feia lo Tei­xi­dor. Lo Tei­xi­dor és el riu de la jota, natu­ral, cor­rent, i lo Sifo­nero la cançó, la música i la lle­tra. Dos fars de la Boue­sia, el fes­ti­val de poe­sia de Del­te­bre que arriba cada juliol. La rauxa peri­patètica de la Boue­sia aflu­eix amb el pai­satge i marca els llocs on es con­vo­quen pas­sat, pre­sent i futur: la plaça de l'Església, amb Llo­renç Bar­ber dalt del cam­pa­nar esven­tant la música de les cam­pa­nes (2006); el riu can­tant al pont amb la dansa de les bar­cas­ses, de Car­les San­tos i Ll. Bar­ber (2010). O bé, enguany els dies 29, 30 i 31, la setena Boue­sia fes­teja l'arqui­tecte Gaudí amb Car­les Andreu, Jujol amb Pere­jaume, i una cruïlla, les Qua­tre Car­re­te­res, cer­cant un cen­tre al nos­tre urba­nisme d'al·luvió. I vet aquí els fars, fites de la nos­tra geo­me­tria. El far, soli­tari i expan­siu, centrífug, que va tan enllà, més enllà. De lo Tei­xi­dor ja va par­lar aquí mateix Miguel Àngel Marín. De manera que avui farem cinc cèntims de lo Sifo­nero.

Josep Bo (1925), saxo­fo­nista i poeta, canta l'orgull del cavero vanant-se d'haver aixe­cat èpica­ment casa, nis­saga, i posa en solfa l'uni­vers del poble. Col·laborà en la revista Antena (1951-1953), tes­ti­moni de la recerca del nos­tre ima­gi­nari a par­tir de l'actu­a­li­tat i la gus­pira del movi­ment de segre­gació, Poble a Part, de l'Ajun­ta­ment de Tor­tosa. Funda la Soci­e­tat Musi­cal Espiga d'Or (1980). Xiu­lant, xiu­lant, bas­teix la banda sonora del Delta com els culle­rots, ber­nats, xar­xets: pre­para el carro ben entol­dat, cavall o egua, ben ador­nat.

Bàsic i fona­men­tal, com els canyars i les bas­ses, el seu lle­gat musi­cal i poètic ha estat reco­llit a Lo car­ri­let de la Cava i les cançons de Josep Bo. Un pai­satge musi­cal per al Delta de l'Ebre, per Gemma Bo, Elena Fabra i Arturo Gaya (Cos­setània Edi­ci­ons, 2009); lli­bre-CD, recull lle­tra i música de 20 cançons de la seva mà i inter­pre­ta­des per La Car­rau, Pep Gimeno “Boti­farra”, els Qui­cos, Ter­rer Roig, Andreu Rifé, Montse Cas­tellà, Josep Maria Bonet i Juno (millor disc folk dels Ender­rock 2011). Abans del lli­bre, les seves cançons són repe­ti­des de viva veu i tras­pas­sen el delta. Lo Car­ri­let de la Cava s'ha can­tat i es canta en estils diver­sos, també pels Tels­tar. Quico el Célio, el Noi i el Mut de Fer­re­ries el fan còsmic de bra­cet amb la lluita anti­trans­va­sa­ment: “Ai! Car­ri­let, tan poc a poc que ana­ves (...) a la ribera, ja no et podrem obli­dar”.

Nostàlgia cen­te­lle­jant, sem­bla. Tan­ma­teix, vin­dica el pre­sent, el millor no és el que s'ha per­dut, sinó el temps que recu­pera: “Avui que fa tan bon hora, i el dia es pre­senta clar, mos farem una pae­lla a la vora de la mar. Por­ta­rem un feix de lle­nya, la gui­tarra i un porró, i com tots estem de festa, pas­sa­rem un dia bo”.

Josep Bo, un riu que passa cap a la mar de la lite­ra­tura. El far, saber que fecunda la terra d'arròs, terra de fang. Noli, obse­cro, istum dis­tur­bare.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.