Un espectacle a l'estiu, que bé

Distreta vetllada, la que va oferir Marcel·lí Antúnez dimecres passat al Centre d'Art Cal Massó. Una vetllada que el centre va organitzar gairebé per sorpresa, ja que no figurava a les agendes culturals ni tampoc a cap programa dels teatres i dels museus de la ciutat. Es veu que Cal Massó havia acceptat l'oferta de l'exmembre de La Fura dels Baus per representar a Reus Protomembrana, l'espectacle que fa anys que porta pel món però que a Reus, excelsa capital teatral, no havíem vist mai. No coneixíem Protomembrana però sí Metamembrana, l'espectacular instal·lació que Antúnez va presentar l'any 2009 i que Cal Massó va compartir en viu i en directe amb altres centres artístics del país gràcies a l'Anella Cultura. Aquella col·laboració va comportar, de retruc, que Marcel·lí Antúnez ideés el cartell de la festa major de Sant Pere. Un experiment, aquest d'encarregar el cartell de Sant Pere a creadors forans i de prestigi en els seus àmbits (Custo Dalmau, Marcel·lí Antúnez, Benedetta Tagliabue i Carme Ruscalleda), que ja no es repetirà l'any que ve. L'estètica i l'ètica dels nous regidors municipals són ben bé unes altres, a banda que no ha agradat gens en els àmbits del disseny i la publicitat locals que s'encarregués a gent que no és del ram la realització dels cartells. De fet, l'intrusisme és una pràctica que afecta molts oficis, el de periodista sense anar més lluny, pensava encaboriada la cronista dimecres mentre contemplava les evolucions de Marcel·lí Antúnez al capdavant de Protomembrana, que és una conferència que explica moltes de les propostes que ja eren a Metamembrana i, sobretot, l'objectiu artístic que fa anys empaita Antúnez: la sistematúrgia, és a dir, una dramatúrgia dels sistemes computacionals i amb la qual es crea una narració. O sigui, com a través d'un seguit d'interfícies es va donant vida als elements que apareixen a la pantalla. Una cosa molt moderna, vaja, barreja d'humà i computadora. Per exemple, si toques una natja d'un cul postís (interfície) que Antúnez ha col·locat a un sofert voluntari del públic, al personatge de la pantalla li creix el nas. Perquè ens entenguem.

Una quarantena de persones van assistir a l'original xerrada i van agrair la convocatòria d'un espectacle com aquest, innovador i transgressor, en un estiu que, des de fa anys, no ofereix a Reus cap al·licient cultural i escènic que sigui remarcable. Sembla estrany com una ciutat tan activa culturalment la resta de l'any decau tant a l'estiu. I Cal Massó donaria joc durant aquestes setmanes a algun cicle artístic de cara i ulls. De fet, caldrà veure quin destí li espera a Cal Massó. La majoria dels regidors municipals el van veure per primer cop en el sopar que els va aplegar el 24 de juny, després del pregó de Sant Pere. Se suposa que no es devien quedar amb la idea que allò era un restaurant.