Al·leluia a ca l'indià

Un reguit­zell d'“al·leluia”, “my Lord” i “Jesus” (lle­giu “gisas”) es va sen­tir amb força dis­sabte a la nit al parc Samà en un dels con­certs del 31è Fes­ti­val Inter­na­ci­o­nal de Música de Cam­brils. La for­mació cata­lana The Gos­pel Viu Choir va ser l'encar­re­gada enguany de por­tar el gos­pel al fes­ti­val, que en les últi­mes edi­ci­ons sem­pre pro­grama un con­cert d'aquest gènere musi­cal, que té molta accep­tació popu­lar, un feno­men incom­pren­si­ble per a qui firma això, com també ho és l'èxit dels reci­tals d'hava­ne­res. Però hi ha gent per a tot, fal­ta­ria més. TGV Choir, doncs, va des­ple­gar una vui­tan­tena de can­tants a l'esce­nari i, en con­seqüència, va ofe­rir un reci­tal molt sorollós. Van començar bé amb “Let the suns­hine in”, una de les cançons més cone­gu­des del musi­cal Hair, per tot seguit endin­sar-se en el gos­pel i els espi­ri­tu­als negres amb unes peces no cone­gu­des pel públic, lle­vat d'una molt bona des­trossa (no és broma, que va ser bona de debò) que van per­pe­trar de la sonata Clar de lluna de Beet­ho­ven. Tres balla­rins hip-hop s'ana­ven recar­go­lant a l'esce­nari per ani­mar, se suposa, el con­cert. El públic es va mos­trar una mica fred al començament i tot seguit es va anar escal­fant, tot i que no va picar de mans amb la inten­si­tat que hau­ria estat desit­ja­ble. Però vui­tanta can­tants picant de mans alhora era com si et fes­sin petar un fuet als tim­pans i no calia, per tant, afe­gir-hi més soroll. Fins i tot els paons, les caca­tues, les gra­no­tes i altres bes­ti­o­les que viuen als jar­dins del parc Samà i que acos­tu­men a xis­clar quan volen, sobre­tot quan hi ha con­cert, van emmu­dir la nit de dis­sabte.

Els jar­dins del parc Samà, cons­truïts per l'indià Sal­va­dor Samà (1861-1933), marquès de Mari­a­nao, són un dels esce­na­ris del Fes­ti­val Inter­na­ci­o­nal de Música de Cam­brils. És un lloc bonic i romàntic que agrada molt els nuvis, que s'hi van a foto­gra­fiar després d'haver pas­sat per l'església o el jut­jat, i un esce­nari ideal per a una vet­llada noc­turna de la canícula. El 4 d'agost hi toca­ran Albert Gui­no­vart i l'orques­tra Camera Musi­cae i dos dies després hi actuarà la com­pa­nyia Víctor Ullate Ballet. Tan­carà el fes­ti­val, el 13 d'agost, el can­taor Diego El Cigala, que can­tarà tan­gos. A veure què hi dirà la fauna del parc.