Si hagués nascut a...

“Si hagués nas­cut a Roma, fa més de dos mil anys...” és la pri­mera frase de la pri­mera estrofa d'una de les millors cançons de Manel, que, incom­pren­si­ble­ment, no és inclosa en el reper­tori de la segona gira d'aquest grup que els està por­tant a tocar a cada racó de Cata­lu­nya. Tan­ma­teix, diu­menge a la nit, en la seva atu­rada a l'Escala per posar el colofó al fes­ti­val Por­tal­blau, el quar­tet va tenir el detall d'incloure la cançó reco­nei­xent que no podien fer menys que tocar-la, situat on estava l'esce­nari: al bell mig del fòrum romà d'Empúries. I encara més: durant la intro­ducció de la peça es va dir que Roger Padi­lla la va com­pon­dre recor­dant una de les seves visi­tes a aquest entorn, adjec­ti­vat per ells com a “espec­ta­cu­lar”. Cal dir que la inter­pre­tació va ser memo­ra­ble, com tot el con­cert.

Abans, però, i ja amb el cel cal­mat, fins i tot estre­llat i amb el tes­ti­moni majestuós d'una lluna plena, Manel va arren­car tal com marca el seu pro­to­col, amb El Miquel i l'Olga tor­nen, La bola de cris­tall, El gran salt i Pla quin­quen­nal. I després de Roma, amb els pro­ble­mes de so par­ci­al­ment arre­glats, Boo­me­rang va tor­nar a mar­car el canvi de ritme al compàs d'un públic entre­gat. I així, ja amb la sisena marxa posada i amb menys monòlegs carac­terístics de Gui­llem Gis­bert, van anar empal­mant, una a una, cançons que ja comen­cen a ser insígnia per una gran diver­si­tat de gene­ra­ci­ons, com ara En la que el Ber­nat se't troba, La cançó del sol­da­det, Cap­ta­tio bene­vo­len­tine o Ai, Dolors, per aco­mi­a­dar-se amb el ja clàssic Ben­vol­gut.

El clímax va arri­bar quan en plena inter­pre­tació d'aquesta cançó tres espon­ta­nis van acon­se­guir fer aixe­car dels seients els més de 2.600 espec­ta­dors, que, de cop i volta, van envair els cor­re­dors fins a tocar l'esce­nari. Atònits, davant d'un públic lliu­rat i dem­peus, els qua­tre mem­bres del grup no van poder fer més que rega­lar els bisos Cri­ti­ca­rem les noves modes de pen­ti­nats, Gent nor­mal –la versió de Com­mon Peo­ple, de Pulp–, Al mar! i Deixa-la Toni, deixa-la.

Amb els llums ja ence­sos i amb el públic des­fi­lant, no vaig poder repri­mir ima­gi­nar-me que si hagués nas­cut a Empúries, fa més de dos mil anys, no hau­ria pogut dis­fru­tar d'una nit tan memo­ra­ble com la d'aquest diu­menge pas­sat.