cultura

L'estiu a escena

Si hagués nascut a...

Manel va clausurar el festival Portalblau amb una actuació memorable que va fer aixecar el nombrós públic que omplia el fòrum romà d'Empúries

“Si hagués nas­cut a Roma, fa més de dos mil anys...” és la pri­mera frase de la pri­mera estrofa d'una de les millors cançons de Manel, que, incom­pren­si­ble­ment, no és inclosa en el reper­tori de la segona gira d'aquest grup que els està por­tant a tocar a cada racó de Cata­lu­nya. Tan­ma­teix, diu­menge a la nit, en la seva atu­rada a l'Escala per posar el colofó al fes­ti­val Por­tal­blau, el quar­tet va tenir el detall d'incloure la cançó reco­nei­xent que no podien fer menys que tocar-la, situat on estava l'esce­nari: al bell mig del fòrum romà d'Empúries. I encara més: durant la intro­ducció de la peça es va dir que Roger Padi­lla la va com­pon­dre recor­dant una de les seves visi­tes a aquest entorn, adjec­ti­vat per ells com a “espec­ta­cu­lar”. Cal dir que la inter­pre­tació va ser memo­ra­ble, com tot el con­cert.

Abans, però, i ja amb el cel cal­mat, fins i tot estre­llat i amb el tes­ti­moni majestuós d'una lluna plena, Manel va arren­car tal com marca el seu pro­to­col, amb El Miquel i l'Olga tor­nen, La bola de cris­tall, El gran salt i Pla quin­quen­nal. I després de Roma, amb els pro­ble­mes de so par­ci­al­ment arre­glats, Boo­me­rang va tor­nar a mar­car el canvi de ritme al compàs d'un públic entre­gat. I així, ja amb la sisena marxa posada i amb menys monòlegs carac­terístics de Gui­llem Gis­bert, van anar empal­mant, una a una, cançons que ja comen­cen a ser insígnia per una gran diver­si­tat de gene­ra­ci­ons, com ara En la que el Ber­nat se't troba, La cançó del sol­da­det, Cap­ta­tio bene­vo­len­tine o Ai, Dolors, per aco­mi­a­dar-se amb el ja clàssic Ben­vol­gut.

El clímax va arri­bar quan en plena inter­pre­tació d'aquesta cançó tres espon­ta­nis van acon­se­guir fer aixe­car dels seients els més de 2.600 espec­ta­dors, que, de cop i volta, van envair els cor­re­dors fins a tocar l'esce­nari. Atònits, davant d'un públic lliu­rat i dem­peus, els qua­tre mem­bres del grup no van poder fer més que rega­lar els bisos Cri­ti­ca­rem les noves modes de pen­ti­nats, Gent nor­mal –la versió de Com­mon Peo­ple, de Pulp–, Al mar! i Deixa-la Toni, deixa-la.

Amb els llums ja ence­sos i amb el públic des­fi­lant, no vaig poder repri­mir ima­gi­nar-me que si hagués nas­cut a Empúries, fa més de dos mil anys, no hau­ria pogut dis­fru­tar d'una nit tan memo­ra­ble com la d'aquest diu­menge pas­sat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.