Cultura

I les bombes queien

Les comar­ques de Lleida sem­pre han ins­pi­rat els novel·lis­tes pel seu caràcter feréstec i aïllat. Sense anar més lluny, un dels best-sellers de la lite­ra­tura cata­lana, Pedra de tar­tera, de Maria Bar­bal, s'ambi­enta en la zona del Pallars, i Teresa Pàmies també va situar aquí, en la seva terra natal, Bala­guer, Memòria dels morts.

Tam­poc no s'ha d'obli­dar Les veus del Pamano (Proa), una novel·la de Jaume Cabré que trans­corre durant la post­guerra en un poblet del Pallars Sobirà i que TV3 va adap­tar a la petita pan­ta­lla. Terra espe­ci­al­ment cas­ti­gada per allò que s'ano­mena “progrés”, ha donat lloc a obres cab­dals com ara Camí de sirga, de Jesús Mon­cada, en què l'autor evoca la seva Mequi­nensa natal, avui negada sota les aigües de l'Ebre, a la comarca del Baix Cinca, al límit occi­den­tal del prin­ci­pat de Cata­lu­nya.

La nove­tat que ha sac­se­jat el món lite­rari llei­datà és Canícula (DeParís Edi­ci­ons), la pri­mera novel·la d'Esta­nis­lau Fons. Es tracta d'una novel·la d'intriga que s'engega quan el cap del depar­ta­ment de Pre­sidència de la Dipu­tació de Lleida apa­reix mort en estra­nyes cir­cumstàncies. Això suc­ce­eix l'endemà de la inau­gu­ració de l'obra més emblemàtica a la ciu­tat en molts anys.

Es dóna el cas que l'autor és el mateix cap del depar­ta­ment de Pre­sidència de la Dipu­tació, un càrrec que no li ha impe­dit escriure una novel·la mordaç que com­bina el cos­tu­misme amb la crítica social i política.

Pep Coll, per la seva banda, situa la seva dar­rera novel·la, Nius (Proa), en un càmping dels Piri­neus, però sense defi­nir una loca­li­tat con­creta. En tot cas, es va ins­pi­rar en la riuada de Bies­cas per escriure la novel·la; fins i tot va entre­vis­tar famílies que van sobre­viure a l'acci­dent i gent d'altres càmpings del Piri­neu per saber com havien superat el trauma i com els havia can­viat l'experiència. Nius segueix les vides anònimes de tota una sèrie de per­so­nes que es tro­ben al càmping, per­so­nes d'horit­zons molt diver­sos i que, de cop i volta, s'enfron­ten a la tragèdia.

Un títol que ja és gai­rebé un clàssic de la lite­ra­tura iler­denca és Els Llops (Proa), de Fran­cesc Puig­pe­lat, una novel·la que bar­reja els gèneres de la intriga i la història. Comença amb l'apa­rició d'un cadàver, el març del 2004, al cim del Mont­sec. Per dur a terme la inves­ti­gació caldrà aga­far el fil dels anys fins al 1816 i res­se­guir la història d'una nis­saga fami­liar, els Llop, far­cida d'amors, odis i reven­ges.

Puig­pe­lat repassa en aquest lli­bre moments clau de la història de la comarca com ara la cons­trucció del canal d'Urgell, o bé la bata­lla del Segre durant la Guerra Civil, o els maquis.

Assumpta Can­ta­lo­ze­lla segueix la veta històrica, però encara més remota. Con­cre­ta­ment, s'endinsa en la vida d'un per­so­natge con­tro­ver­tit, Hug Roger III, l'últim comte de Pallars, a El retorn d'Hug Roger (Proa).

Bate­jat pels vila­tans com “el senyor de les mun­ta­nyes”, Hug Roger va viure en el període con­vuls de finals del segle XV. Alguns his­to­ri­a­dors l'acu­sen de ser un dels fac­tors que van empènyer la Corona de Cata­lu­nya a la guerra, men­tre que d'altres el con­si­de­ren un veri­ta­ble defen­sor de les lli­ber­tats del país: el pri­mer naci­o­na­lista català. En tot cas, va ser l'únic noble que Joan II no va per­do­nar en la capi­tu­lació de Pedral­bes, i per aquest motiu es va reti­rar al Pallars, on va arri­bar a pla­ne­jar crear un estat inde­pen­dent. Per escriure'n una novel·la, vaja.

Giranto (Proa) és un volum que recull “relats piri­nencs sobre la memòria històrica”, una anto­lo­gia que cada any edita el Con­sell Cul­tu­ral de les Valls d'Àneu. Maria Bar­bal, Joan-Daniel Bez­so­noff, Àlex Broch, Jaume Cabré, Albert Villaró, Martí Domínguez, Andreu Car­ranza i Pep Coll són alguns dels escrip­tors que s'han abo­cat a Giranto, un prat de l'Alt Pallars que, com tan­tes altres àrees dels Piri­neus, va ser l'esce­nari de la repressió fran­quista. Maquis i històries de ven­ce­dors i vençuts s'aple­guen en aquest volum en què també han par­ti­ci­pat autors occi­tans, bas­cos i ara­go­ne­sos.

La guerra i les seves con­seqüències també estan pre­sents a La dona que fugia de la boira (Proa). És la pri­mera novel·la del jove peri­o­dista Albert Llimós (Tor­re­far­rera, Segrià, 1981), que va que­dar fina­lista del premi Sant Jordi el 2009.

L'obra gira al vol­tant de la Teresa, una noia que creix sola en un entorn hos­til i que aban­dona el seu poble natal per bus­car una opor­tu­ni­tat a Lleida. Quan està emba­ras­sada esclata la Guerra Civil, i la Teresa es veu obli­gada a tor­nar a fugir. Aquest cop marxa a Bar­ce­lona, on les coses no li ani­ran gaire més bé.

Alguns crítics han vist en aquest per­so­natge arros­se­gat per la història la mateixa Colo­meta de La plaça del Dia­mant. De fet, Llimós pre­senta l'obra com un home­natge al pati­ment de mol­tes dones que van viure les injustícies d'un país tra­ves­sat per l'odi i la memòria tacada de sang i que van haver de callar. Un dels epi­so­dis recrea el bom­bar­deig de Lleida del 2 de novem­bre de 1937 amb tota la cru­esa de l'atac.

Una altra novel·la que recu­pera el pas­sat recent de Lleida és A la ciu­tat de Lleida hi ha una presó (Pagès Edi­tors), de Pepita Pla Gimeno. Ambi­en­tada cap als temps de la Guerra Civil a la capi­tal del Segrià, la història recorre als salts enrere i està basada en fets reals: la vida de Jose­pet, un noi que va a parar a la presó durant el con­flicte bèl·lic per haver-se invo­lu­crat en la lluita per defen­sar la República. L'autora recrea el món peni­ten­ci­ari en una presó avui des­a­pa­re­guda. L'obra és pre­senta com un home­natge a les per­so­nes que van arris­car la vida per defen­sar uns ide­als, gràcies a les quals avui hi ha democràcia. Es tracta de la pri­mera novel·la que ha escrit Pepita Pla, que el 2005 va que­dar fina­lista del premi Romà Pla­nas i Miró de la Roca del Vallès amb un lli­bre de memòries.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.