Crítica
clàssica
Cartes marcades
Liquidat el Festival Mozart que obria la temporada de l'OBC, el seu vestigi continua present un any més de la mà del director Giovanni Antonini, amb un programa que volia jugar amb la tòpica i artificial contraposició entre Mozart i Salieri. És clar que amb una obra de l'italià per dues de l'austríac (més una de Chopin inspirada en Don Giovanni) les cartes estaven marcades.
Tanmateix, la millor defensa de l'autor de Les Danaïdes és escoltar la seva música, cert, no pas filla d'un geni, però sí d'un autor de talent gens menyspreable. Les Variacions sobre La follia di Spagna emprenen un tema que ha traspassat els segles per oferir un atractiu treball de sonoritats i efectes orquestrals, ben defensat per l'OBC i Antonini.
Nelson Goerner va tenir doble feina com a solista i, si en el Concert per a piano núm. 15 de Mozart el so perlat va fer màxim efecte en un deliciós Andante, en les Variacions sobre Là ci darem la mano de Chopin va ser més ferm en els moments més reflexius (la variació en si bemoll menor) que en els més pirotècnics.
El delicat Preludi opus 32 núm. 5 de Rachmaninov va ser una òptima postil·la al seu debut amb l'orquestra. Llàstima que l'acompanyament de Giovanni Antonini en les dues obres anteriors no presentés la mateixa subtilitat que el pianista, sobretot amb unes trompes massa intrusives.
Aquest desequilibri també va afectar la lectura de la Simfonia núm. 40 de Mozart. Els temps àgils de Giovanni Antonini van tenir com a contrapartida un aigualiment del dramatisme de la partitura, tot i que una de les conclusions positives del concert va ser el so cohesionat de la corda en aquestes albors de la temporada.