cultura

Estem predestinats?

La Planeta estrena ‘Dinou', de Ferran Joanmiquel, una història sobre els somnis, l'absència i el destí amb joves intèrprets dirigits per Carles Fernández Giua

El pro­jecte artístic de la sala La Pla­neta es va com­ple­tant a poc a poc. En l'ante­rior edició de Tem­po­rada Alta ja va fer un pas impor­tant amb l'estrena de l'obra Ens hauríem d'haver que­dat a casa, del gironí Llàtzer Gar­cia, que es veurà l'any vinent a la sala Mun­ta­ner de Bar­ce­lona, i aquest any es referma la línia amb l'estrena, demà (21h) –també dis­sabte (21h) i diu­menge (18h)– de Dinou, del també gironí (Medinyà) Fer­ran Joan­mi­quel. La direcció de La Pla­neta deixa, doncs, patent el seu suport a la nova auto­ria cata­lana i giro­nina, ja que a les estre­nes d'aques­tes obres cal afe­gir l'orga­nit­zació del cicle anual Diàlegs a Qua­tre Ban­des, que ser­veix per donar a conèixer nous tex­tos i autors i, pro­pe­ra­ment, gràcies a Tem­po­rada Alta, el sin­gu­lar i interes­sant Tor­neig de Dra­matúrgia, que se cele­brarà a la sala giro­nina, que enfronta autors cata­lans con­so­li­dats amb nous dra­ma­turgs i que durà a Girona pri­me­res figu­res de la inter­pre­tació. Pere Puig, direc­tor artístic de La Pla­neta, afirma que per tot això, “La Pla­neta es con­ver­teix en una sala dedi­cada als nous autors cata­lans, i això ens agrada i ens interessa”.

La Pla­neta, segons Sal­va­dor Sunyer, direc­tor del fes­ti­val, és una sala “on pas­sen coses tot l'any, no només durant tres mesos”, i té totes les vir­tuts de les “coses giro­ni­nes i cap dels seus defec­tes”, això és: pro­vin­ci­a­nisme. Que una pro­ducció tin­gui sabor local no és un requi­sit indis­pen­sa­ble, és un valor afe­git impor­tant si la pro­ducció manté uns nivells de qua­li­tat equi­pa­ra­bles a les millors pro­duc­ci­ons que es puguin fer a la capi­tal cata­lana.

Pri­mera aven­tura

Dinou és la pri­mera aven­tura seri­osa de Fer­ran Joan­mi­quel en l'àmbit pro­fes­si­o­nal. N'és l'autor, però també n'ha assu­mit l'aju­dan­tia de direcció, que ostenta Car­les Fernández Giua (El mun­ta­plats, La con­questa del Pol Sud, premi Quim Masó), un dels direc­tors d'escena pui­xants del pano­rama tea­tral català. Joan­mi­quel va expli­car ahir que l'obra tracta sobre la “recerca del pare absent”. Un jove, en Cesc, té un propòsit ferm, que és demos­trar que la qui­mera que per­se­guia el seu pare, un engi­nyer aero­es­pa­cial mort en un acci­dent que pro­vava de fer pos­si­ble viat­jar a través del temps, és fac­ti­ble. A par­tir d'aquest plan­te­ja­ment, segons Joan­mi­quel, es tracta de mos­trar com el pare, tot i que és absent, és sem­pre pre­sent, “com un forat negre que absor­beix la resta de per­so­nat­ges”, diu l'autor, que afe­geix que el noi admira el seu pare, al qual ja en vida veia poc, i al mateix temps l'abo­mina per no haver-li dedi­cat més temps. En la recerca del pare, en Cesc haurà de des­co­brir-se ell mateix i cons­ta­tarà com ten­deix a repe­tir el model patern, de manera que entra amb força el tema del destí, de la pre­de­ter­mi­nació.

Per a Car­les Fernández Giua, el que el va atreure del text va ser el pro­ta­go­nista com a model de “per­sona que creu que el somni és pos­si­ble, i que té capa­ci­tat per arros­se­gar la resta.” Giua compta amb un repar­ti­ment molt jove, for­mat per Albert Carbó (Els nois d'història), que és el pro­ta­go­nista, els banyo­lins Laura Pujolàs, (Ulls de bruixa), Pau Vinyals (Hikiko­mori) i Jas­mina Gar­cia, i els giro­nins Nil Car­do­ner (a TV, Pol­se­res ver­me­lles, Infi­dels i Zoo) i Cris­tina Cervià, actriu expe­ri­men­tada (Lúcid, Tot, Alaska i altres deserts).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.