L'últim vals, entre amics

Encara que tot­hom el con­vidi a casa seva, no ha de ser fàcil ser l'Albert Om i que t'aturi contínua­ment la gent pel car­rer o –posem per cas– en un con­cert de Sopa de Cabra, per dema­nar-te que et facis una foto amb ells, gene­ral­ment elles, i que a sobre mos­tris el millor dels teus som­riu­res. A pesar de tot, Albert Om va voler acom­pa­nyar Sopa de Cabra en el seu con­cert de comiat, dis­sabte al pavelló de Fon­ta­jau de Girona i, entre foto i foto de cor­te­sia, és pos­si­ble que El con­vi­dat arribés a escol­tar alguna cançó sen­cera i sense inter­rup­ci­ons. Al mateix sec­tor de les gra­des late­rals de Fon­ta­jau, molt a prop de l'esce­nari, hi havia també en Titot dels Brams, Sal­va­dor Escribà de la Sal­seta –l'home que va des­co­brir Sopa de Cabra, dis­cogràfica­ment par­lant, a final dels anys vui­tanta–, el radi­o­fo­nista i col·lec­ci­o­nista Jordi Tardà i la seva Romy, al cos­tat de Pep Blay, biògraf dels Sopa, i també molt a prop de l'alcalde de Girona, Car­les Puig­de­mont, que en un moment de com­pren­si­ble entu­si­asme va escriure al seu Twit­ter: “Gran moment rock-n-roll dels Sopa evo­cant els ger­mans Car­dona.”

Els ger­mans Car­dona, en Joan i en Pau, i espe­ci­al­ment el pri­mer, el ja mític Ninyín, van dei­xar la seva empremta en el reper­tori més rocker dels Sopa. La seva ger­mana Carme, la Car­me­lina Car­dona, va assis­tir al con­cert de dis­sabte. Era el dia del seu ani­ver­sari i Gerard Quin­tana la va feli­ci­tar des de l'esce­nari. Era l'últim con­cert, l'últim vals dels Sopa –“Qui sap quan tor­na­rem a pujar junts a un esce­nari”, va dir Quin­tana, dei­xant la porta entre­o­berta–, i hi havia un autèntic còctel d'emo­ci­ons, una bar­reja única de nostàlgia i eufòria, en un ambi­ent domi­nat pels crits de més de 5.000 incon­di­ci­o­nals del grup gironí. En Cuco va caure enrere men­tre jugava amb els seus com­panys en les pre­sen­ta­ci­ons dels músics, però tot va que­dar en una petita anècdota per a la història revi­sada i ampli­ada del grup, que va aca­bar allar­gant el reper­tori més que en altres con­certs, sen­zi­lla­ment perquè aquesta era l'última opor­tu­ni­tat que tenia per fer-ho.

Després del con­cert, el grup va orga­nit­zar una petita festa a Fon­ta­jau per als seus amics i col·labo­ra­dors, com ara Jaume Rufí, l'autor de la lle­tra de L'Empordà, i Pep Dui­xans, que va dis­se­nyar el logo­tip de la cabra banyant-se en el plat de sopa. També hi havia molts músics, com ara Cris Jua­nico i mem­bres d'Umpah-Pah. Va ser un dels pocs moments de la nit en què Albert Om va poder res­pi­rar tran­quil, perquè, quan van aparèixer els set mem­bres de Sopa de Cabra, tota l'atenció, les fotos i les peti­ci­ons d'autògrafs es va cen­trar en ells. Lògic: aque­lla era la seva festa.