Quadern d'art
Si els castells són massa explotats turísticament podrien perdre la seva essència
Ara els castellers
A Catalunya ja hem explotat turísticament el sol i platja, Gaudí, el barri Gòtic, la Rambla, la beguda barata, el romànic, la gastronomia, Dalí, els calçots, la Patum, la Sagrada Família, la Barceloneta, el Barça, l'enologia, el Sitges gai, Ferran Adrià, el modernisme, els barrets mexicans i tantes altres coses. En cadascun dels casos, allò que esdevé turístic deixa de ser important per si mateix i acaba sent tan sols vehicle per aconseguir promoció i finalment més turistes. A partir d'aquell moment deixa d'importar l'origen, la realitat social que l'envolta, la veracitat del relat que es promociona, les subtileses de la seva història, etc. Tan sols importa que sigui atractiu per als turistes.
Tal com ha passat en altres aspectes de la societat civil, les institucions públiques agafen les tradicions i se les apropien per interessos diversos, per promocionar l'identitat nacional o el turisme o totes dues coses. Un exemple són els bolets: un llarguíssim costum que ha generat des de gastronomia fins a llegendes pròpies. Algú decideix que cal promocionar-los per tot allò del turisme rural, se suposa. Es fa un programa de televisió, suplements als diaris amb guies per trobar bolets, etc. Anar a “caçar” bolets es massifica, es fa fàcil, com en un parc temàtic es ven com una aventura i alhora es desvincula del territori. Tot plegat, ha provocat que hi hagi més boletaires que bolets. I així amb tot.
Ara sembla que toca als castellers, una tradició que cal defensar però que corren el perill de convertir-se en els nostres sanfermins. Per la gent de Valls, Reus, Vilafranca i bona part de Tarragona i Catalunya és un patrimoni recuperat amb penes i treballs. Ha esdevingut motiu d'orgull i ha rebut el reconeixement internacional com patrimoni immaterial de la humanitat. Alhora en molts pobles i ciutats és un element de cohesió social i d'integració dels nouvinguts. Però... ai las!, ja li estan fent un monument al darrere de l'ajuntament, ja tenim en Josep Bargalló, exvicepresident del govern i exdirector de l'Institut Ramon Llull remodelant el concurs de Tarragona per fer-lo més atractiu per als turistes. Ja té un programa al Canal 33. Pot semblar que els fan un favor, però els perills són més grans que els avantatges?
Contraatacar tòpics
Potser el “fet casteller” és només un exemple, la punta d'un iceberg. L'anomenada cultura popular, és a dir, les tradicions locals que han persistit o s'han recuperat són el nou caramel de les agències de promoció turística institucionals. Ells en diuen “fer país”, perquè poden contraatacar els tòpics espanyols del flamenc i els toros, però és exactament el mateix error de base: pensar que els tòpics venen país quan és la complexitat la que genera atractiu.
Sense el turisme, el debat dels toros a la Monumental s'hagués acabat fa anys perquè aquí no hi havia prou públic per rendibilitzar la plaça. A Tarragona a la plaça de toros ara es fan castells. Es poden vendre entrades, es veuen més còmodament, però te més de circ romà i menys del poble fent pinya per aixecar el castell. Quan la cultura, sigui o no popular, esdevé espectacle tot s'hi val per fer-lo més atractiu i hi ha molts números que pel camí es perdi part de la seva raó de ser, del que fa que hagi arrelat, que tingui sentit, que sigui tan emocionant com és.
Ja ha passat en altres casos, els barcelonins hem deixat d'anar a la Rambla, hem deixat de visitar el Modernisme i fins i tot el romànic del MNAC. Fugim de Lloret i de la Patum per les mateixes raons. Prendre un arròs a la Barceloneta ha passat a ser una tasca feixuga esquivant les paelles precuinades.
Senyors responsables de turisme i cultura popular, si us plau, deixin en pau les colles castelleres, els esbarts dansaires i els grallers, el ball de gitanes i de bastons, els diables i els raiers, els pescadors de l'Escala i els geganters.
Deixem que de manera natural les tradicions romanguin, reneixin, morin o es renovin, però no intentem que serveixin per portar turistes de manera forçada i artificial. Que els guiris s'adaptin, si volen, al que hi ha i no adaptem el que ja fem a les necessitats de les agències de viatges majoristes.
