L'home de la butaca
Gonzalo Cunill i Juan Navarro estrenen demà a La Planeta un projecte molt personal, l'adaptació teatral de la novel·la ‘Tala', de l'austríac Thomas Bernhard
El concepte suïcidi artístic va sortir ahir, en la roda de premsa de presentació de l'espectacle Tala, un projecte de Gonzalo Cunill i Juan Navarro, del qual demà (21 h) fan l'estrena absoluta a la sala La Planeta, de Girona. Tala (1984) és el títol d'una novel·la de Thomas Bernhard (Heerlen, 1931 - Gmunden, 1989), escrita en primera persona, en què el protagonista és un home que, assegut en una butaca d'orelles, a casa d'uns amics, on se celebra un sopar artístic, recorda i pensa en veu alta. Recorda Joana, una ballarina fracassada, que s'ha suïcidat i per l'enterrament de la qual s'ha organitzat la vetllada, a més de fer els honors a un cèlebre actor del Burgtheater, una institució que Bernhard odiava profundament, com també odiava la gran majoria d'actors, dels quals fa dir al protagonista de Tala el següent: “Els actors del Burg són fantotxes petitburgesos que no tenen ni la menor idea de l'art teatral i que, de fa temps, han fet del Burgtheater un asil per al seu diletantisme dramàtic.”
Convidat hostil
Tota l'acció es concentra en una de les estances on se celebra la festa, i el focus d'atenció se centra en una butaca d'orelles en què hi ha assegut el protagonista, que ha assistit a l'enterrament de Joana amb tota la burgesia artística vienesa i ha acceptat posteriorment, a contracor, la invitació. En tot l'entramat del discurs, com expliquen Navarro i Cunill, hi és present una crítica mordaç a la societat artística, a l'alta cultura austríaca, començant per ell mateix: “Desmunta a tothom en la societat vienesa, però aquesta crítica, quan es transforma en autocrítica, és encara més destructiva –explica Navarro–, perquè es considera culpable per partida doble, pel fet de participar-hi i pel fet de ser-ne conscient i continuar, de manera que acaba corrent pels carrers, perquè, si no, se suïcidaria.” De fet, Tala conté els elements habituals de les obres de Bernhard, com ara “la mort, lligada al suïcidi, del qual fa apologia”, explica Navarro. Hi ha molta part d'autobiografia, en Tala, ja que Joana va existir realment, la seva història és real, i Cunill i Navarro van viatjar fins a la població de Kilb per comprovar fins a quin punt Bernhard s'havia basat en les seves vivències. D'aquell viatge n'ha sortit un petit document videogràfic que la companyia va projectar ahir abans de la roda de premsa.
Tala va estar durant gairebé un parell d'anys prohibida a Àustria, ja que el matrimoni que va convidar Bernhard a la festa, que en la novel·la duen el nom d'Auesberger, s'hi van veure identificats i van aconseguir frenar-ne la publicació, de manera que qui la volgués l'havia d'anar a comprar a la veïna Alemanya, on no va ser prohibida.
Reducció fidel del text
Per treballar l'adaptació teatral de la novel·la, primer calia reduir la llargada del text, de manera que Cunill va explicar ahir que de 200 pàgines n'havien quedat 50, sense modificar ni una coma, només tallant el que Bernhard havia escrit. Aquest treball, el de dramatúrgia, ha estat el que han fet Antonio Fernández Lera i el mateix Gonzalo Cunill, mentre que la creació és conjunta, de Cunill i Navarro, que s'ocupen, respectivament, de la interpretació i la direcció de l'espectacle.
Segons Cunill, Tala és pensament, i la millor manera de teatralitzar el pensament era mitjançant el monòleg, mentre que a l'hora de fer la posada en escena, el que han intentat és incloure “els elements estètics que són presents en l'obra” evitant una proposta realista, absolutament impossible de dur a terme.
