Creix el teatre familiar
El director Lluís Pasqual obrirà al gener una línia de teatre familiar al Teatre Lliure (www.teatrelliure.com). Sergi Belbel, director artístic del TNC(www.tnc.cat), ha retallat els últims anys en dansa, en espectacles a l'aire lliure, en companyies convidades i en produccions, però no s'ha atrevit a tocar l'apartat de teatre familiar “per la demanda d'espectadors”, comenta. El Mercat de les Flors (www.mercatflors.org)sap que tot el que programa per a canalla mor d'èxit, ja fa temps. I el Liceu (www.liceubarcelona.cat) ha consolidat fa anys el seu repertori de programa d'òperes per a escoles i famílies que, a més, es permet treure amb una certa regularitat de Barcelona. Aquest cap de setmana han arrencat amb un Petruixka familiar amb ballarins d'IT Dansa. Les dades d'assistència, efectivament, confirmen la tendència al creixement. Tot i l'interès a programar per al públic familiar a Barcelona, encara són moltes les companyies que es planyen per no trobar espai.Hi ha més oferta, doncs, que ha d'esperar, tot i que la demanda d'espectacles encara no s'hagi refredat.
Focus, l'any passat, va apostar per un musical per a la canalla al teatre Condal: Stilton. La fórmula va superar les expectatives i ja parlen de fer produccions arreu del món. La sala Àtrium(www.atrium.cat), que va obrir a principi d'any, acaba d'engegar un programa pilot amb els espectacles familiars: volen l'especificitat dels titelles. Per això, han fet un acord amb Marduix com si fos companyia resident. També l'Almeria Teatre(www.almeriateatre.com) va debutar la temporada passada i manté el cartell convençut per la proposta que vol mirar un altre cop els clàssics espectacles infantils i perquè el públic ha estat receptiu.
La programació d'Ú-nics al Poliorama (www.viuelteatre.com)ja celebra la vuitena edició. Aquestes actuacions de diumenge al migdia a la Rambla van coincidir amb un tomb de la truita: l'interès de teatres convencionals a programar també familiars en un horari alternatiu.El Poliorama va fer evident l'interès de les famílies a tenir una oferta escènica (sobretot durant la temporada que no convida a sortir d'excursió). Únics Produccions s'ha vinculat amb escoles, però també amb centres esportius i amb escoles de música. Amb aquests últims, per exemple, han acordat petits concerts dels alumnes abans de les estrenes de cada espectacle. Sí que han renunciat a programar per a joves (com van fer amb versions molts senzilles de clàssics de la dramatúrgia). Qui pren el relleu és el Tantarantana (www.tantarantana.com) que, a partir de la primavera dedicarà la programació al nou cicle Tanta-Jove.
Sempre es parla que els nens i nenes són el públic del demà. I és relativament cert perquè en l'adolescència, en línies generals, es trenca aquesta tendència. Llucià Homs, galerista que recentment ha estat fitxat per l'Ajuntament per impulsar l'activitat cultural, raona que, efectivament, en aquesta edat es trenca aquest hàbit, però que, reapareix en la joventut: “Les llavors que es planten de petits donen fruit. més tard”
Un altre cas és el Jove Teatre Regina (www.jtregina.com)que presenta un nou muntatge de Pirates Teatre: Ulisses, una odissea musical, que parteix del relat d'Homer, aquest cap de setmana (s'hi estarà fins l'1 de novembre). Són set músics i un pianista. Aquesta és la sala degana del teatre familiar on regularment torna la companyia resident, La Trepa. El Sant Andreu Teatre (SAT!) (www.bcn.es/santandreuteatre)arrisca avui amb un preciós i premiat espectacle de circ de la cia. Daraomai 1, 2, 3, poma. L'anterior espectacle era un musical llaminer amb una dotzena d'actors a escena. La Fundació Miró(www.fundaciomiro-bcn.org), el Tantarantana, el Guasch(www.guaschteatre.com), el teatre de titelles La Puntual (www.lapuntual.info) o el Palau de la Música (www.palaumusica.org) i L'Auditori (www.auditori.com)són altres escenaris de referència. De fet, des de fa unes quantes temporades la informació ve ben canalitzada a través de la revista especialitzada per a canalla Toc-toc.No paren de créixer.
Fora de Barcelona, l'activitat familiar ve fortament avalada per la labor de dècades de les agrupacions locals de Xarxa i Rialles. També hi ha propostes singulars com la de l'Aurora d'Igualada (www.teatreaurora.cat), que puntualment col·labora en coproduccions,o de La Sala de Sabadell(www.lasalateatre.cat). Eulàlia Ribera, que és la responsable de la programació del Lliure, signa a la Sala Miguel Hernández un dels cartells de major risc, amb companyies internacionals, dansa, coproduccions, teatre dels sentits... i el festival Més petit de tots, per a nens de 0 a 5 anys.
Els quatre casos (que apareixen relacionats a l'article) denoten una certa renúncia al gaudi personal. Tot i que les companyies de teatre s'encaparren a oferir cada cop espectacles amb capes de lectura adreçades als adults, la realitat és que els pares renuncien a sentir-se atrets, tot i que ho valoren. Amb la crisi, companyies i autors que, habitualment aspiraven al mercat d'adults, van entrant en el cicle familiar. Tot i que les produccions són més humils, es poden fer gires molt més llargues. L'ambició, per fi i amb mesura, ha arribat a les companyies per a canalla. També es debat molt sobre les línies de programació. Però hi ha un grapat de pares que es mouen per la proposta concreta i no tant per la fidelitat a una sala.
El creixement dels espectadors coincideix amb l'augment de recaptació. Els preus de les entrades han continuat pujant i, tot i que alguns entrevistats demanen ajustar-les, no sembla que sigui motiu per deixar l'activitat. El percentatge d'espectadors que veuen muntatges en català és demolidor: superior al 90%. L'excepció es va produir, precisament, la temporada passada. El motiu va ser el macroespectacle de Disney live que va atraure 28.744 espectadors i es presentava en castellà. Un exemple ben gràfic de bilingüisme: Els escolars que dimecres veien Polzet dialogaven animadament amb els personatges en castellà però van saltar les aclamacions de “fantàstic” (en català) durant els aplaudiments.
