Els misteris d'un robatori

La primera setmana de juliol ens va portar una notícia molt preocupant: la desaparició del famós Codex Calixtinus, que es conservava a la catedral de Santiago de Compostel·la. Val la pena que ens fixem en aquest episodi no només pel que representa la desaparició d'un manuscrit tan important sinó també perquè alerta sobre les condicions de protecció del patrimoni religiós més important del passat.

La història dels robatoris d'obres d'art és molt llarga. A vegades la policia ha retrobat les obres desaparegudes, d'altres els mateixos lladres les han tornades. El robatori de Santiago recorda el d'un altre manuscrit únic de l'edat mitjana, el Beatus de la Seu d'Urgell, desaparegut el 29 de setembre del 1996 d'aquell museu, on va tornar quasi íntegre (amb la sola mancança d'un full) un mesos més tard, el gener del 1997. És evident que el museu de la Seu no complia els requisits mínims de seguretat malgrat la seva modernitat; només una persona sense preparació especial en matèria de seguretat tenia cura del museu, mentre l'accés a l'interior de la vitrina, era, malgrat les aparences, molt senzilla.

El Codex Calixtinus desaparegut de Santiago, és una compilació de textos anteriors, litúrgics, històrics i geogràfics, redactats successivament durant dos o tres segles. El primer miracle descrit permet datar el manuscrit cap al 1140. És un text molt utilitzat pels medievalistes, establert a la glòria de Jaume el Major i que durant l'edat mitjana servia per a la promoció del pelegrinatge a Compostel·la.

El Codex Calixtinus comprèn cinc llibres: una antologia litúrgica, un recull de miracles de Sant Jaume, el relat de la translació del cos del sant a Compostel·la, la història de Carlemany i de Roland, i finalment, el més popular, la guia del pelegrí de Santiago de Compostel·la, un text ple de consells pràctics per als pelegrins que viatjaven, amb les indicacions dels llocs on s'havien d'aturar, les etapes del camí, les relíquies que es veneraven i els santuaris que convenia visitar abans d'arribar a la catedral construïda per glorificar el culte de sant Jaume.

No cal dir que aquest és un manuscrit únic, innegociable fins i tot en els mercats més ocults. I aquí és on comença el misteri d'aquest furt perquè els robatoris d'aquest tipus són sempre rocambolescos i novel·lescos, com ho recordava fa pocs mesos Josep Cuní al documental de TV3 L'aventura del romànic.

Tornem a Santiago. El dia que el papa Benet XVI, el 6 de novembre del 2010, visitava la cèlebre catedral, el degà José María Díaz presentava el còdex al món per televisió. El juliol de l'any següent el còdex desapareixia. Cal recordar que només en moments excepcionals, com durant la visita del papa, aquest manuscrit tenia condicions de protecció particulars. Normalment es trobava dipositat en un espai tancat de la catedral sense mesures especials. Es diu, però, que a aquesta sala en temps normal només hi podien accedir algunes persones. Feia pocs dies que els responsables havien vist el manuscrit i l'havien ensenyat. Després, ningú es va adonar que havia desaparegut fins que uns dies més tard la policia va ser avisada del fet. Des d'aleshores, no hi ha hagut cap notícia de l'obra.

El misteri roman sencer. Alguns diuen que quan la policia se'n va assabentar, quan va ser avisada, el manuscrit ja no hi era des de feia algun temps. Se sent a dir que aquest no seria un robatori fet per raons econòmiques, ni per vendre ni per demanar-ne cap rescat. Probablement tampoc correspon a aquella tipologia de robatoris d'obres d'art fets per a la delectació d'algun esteta milionari que voldria satisfer la paranoia de mirar en solitari una obra cèlebre. Tampoc és fàcil que aquest manuscrit hagi travessat les fronteres. Localment es parla de disputes internes en l'àmbit de les persones properes al manuscrit. Els més malèvols evoquen la possibilitat de fer reviure les velles disputes medievals entre canonges de la catedral: un manuscrit amagat només per fer la guitza a alguns responsables. El misteri és una cosa i una altra de ben diferent és la força amb la qual cal denunciar les condicions de protecció d'alguns béns locals de l'Església que són patrimoni de la humanitat.