Bellesa i poder

Collarets, anells, arracades, cinturons cerimonials, d'or, de jaspi, de coral·lina, miralls de mà de bronze, contenidors d'alabastre per a ungüents i perfums, capses de fusta de cosmètics, pintes, navalles d'afaitar, sandàlies de fusta, xancletes de fibra vegetal, estatuetes que mostren la mena de tatuatges de l'època (amb funció estètica o de protecció espiritual), paletes i estris per barrejar pintures... Aquesta llista d'objectes, i encara més, es poden veure al Museu Egipci de Barcelona. Si bé hi ha peces especialment interessants, com ara dues túniques de lli, de les vint que hi ha a tot el món, la tomba d'un nen, una cistella construïda amb tiges verdes, i tapes i fons de sarcòfag ornamentats.

Jordi Clos, president de la fundació arqueològica que du el seu nom, va declarar amb orgull durant la inauguració: “Ara podem mostrar que Egipte ja era el paradigma de l'estètica i l'inici de la bellesa 4.000 anys aC”. Certament, “la interpretació de la bellesa a Egipte era molt semblant a la que tenim aquí avui dia”, va afegir Clos. Per a Mariàngela Taulé, directora del museu, “podem veure tot de temes vinculats amb la quotidianitat de la civilització egípcia a través de peces que no se solen mostrar en públic i que en alguns casos han estat restaurades expressament per a l'ocasió amb finançament de la Fundació Arqueològica Clos”. El Museu Egipci està del tot consolidat internacionalment, això li ha permès rebre objectes cedits procedents de Torí, Florència, Milà, Bolonya, Lió i Vilanova i la Geltrú. L'exposició es divideix en tres grans blocs: Costums i pràctiques de la bellesa a l'Egipte anterior a les piràmides, A la moda durant 3.000 anys i Dels blaus camps de lli als colors de la vida eterna.

La comissària és l'arqueòloga italiana Elvira d'Amicone, que va declarar: “Moltes d'aquestes peces estaven en els sepulcres, perquè pensaven que calia presentar-se a l'altra vida amb el millor aspecte.” Si, amb el límits socials i jeràrquics que pertoqui, els egipcis podien dedicar temps i recursos a l'estètica és perquè tenien resoltes les necessitats bàsiques. Un cop més es demostra, així, el poder i l'atractiu d'una civilització capdavantera en tot.