Subtilesa i boira

Després de la repercussió mediàtica de discos com ara Veneer, amb cançons que han estat incloses en anuncis i sèries televisives, el suec d'ascendència argentina José González ha volgut tornar amb els amics d'escola amb els quals va formar el projecte Junip. Un grup en funcionament des dels anys noranta i que havia quedat arraconat fins al punt que el seu primer LP, Fields, no va aparèixer fins l'any passat.

Després d'haver suspès un concert el febrer a la mateixa sala, Junip per fi van poder presentar-se a Barcelona amb una bona entrada d'un públic disposat a deixar-se seduir pel folk minimalista i unes bucòliques harmonies tan ben encaixades que de vegades semblen un moble d'Ikea.

El so de les cordes de niló de la guitarra de González i les estructures hipnòtiques portaven inevitablement a la seva obra en solitari, amb l'afegit del bon embolcall dels seus companys Elias Araya (bateria) i Tobias Winterkorn (teclats), amb un baixista i un percussionista de reforç. Aquest músic llicenciat en biologia molecular i doctorat en bioquímica va cedir tot el protagonisme a la música gairebé sense dirigir-se al públic, tocant gairebé la totalitat del seu disc de presentació i avançant un parell de peces noves. Llàstima que, un cop més, una il·luminació pèssima (tot de contrallums i boira artificial que impedia veure el que passava a escena) i una sonorització no massa millor no afavorissin els desenvolupament de passatges onírics i altres subtileses.