Matemàtic del ritme

Sorprenent com a mínim es pot considerar l'eclosió de Vijay Iyer en el planeta jazz. La visita del pianista nord-americà d'ascendència índia al Festival Internacional de Jazz de Barcelona servia una de les novetats del programa, juntament amb el no menys esperat concert del seu company de viatge, el saxofonista Rudresh Mahanthappa, aquest divendres al mateix escenari de la sala Luz de Gas –no se'l perdin–. Iyer, que fa uns mesos va presentar la seva impecable versió de piano solo dins el marc del Festival de Jazz de Terrassa, va arribar en aquesta ocasió en companyia de Stephan Crump al contrabaix i Marcus Gilmore a la bateria, el trio amb què ha signat el disc Historicity. L'energia i la intensitat es van revelar com els principals valors d'una formació sacsejada pels espasmes rítmics d'un cervell matemàtic. A mans d'aquest llicenciat en exactes, les claus de la improvisació parteixen de la reiteració minimalista fins a derivar en un crescendo impressionista que tan aviat reordena l'anarquia de Thelonious Monk com deconstrueix l'elegància d'Herbie Nichols. La singularitat en la pianística de Vijay Iyer no resideix tant en la complexitat harmònica del seu fraseig com en allò subjacent entre les notes que impulsa. Les tecles són per a ell ressorts emocionals amb què activa la dinàmica del trio portant-lo des de l'assossegament més serè fins a l'excitació suprema. Com així ho va tornar a deixar palès amb la seva incisiva reelaboració del Human nature de Michael Jackson. Propostes com ara les de Vijay Iyer són les que serveixen per fer valer l'absoluta vigència de l'expressió jazzística associada a les sonoritats contemporànies.