III Jornada de Taula de Filologia Valenciana

El dia 22 d'octu­bre, dis­sabte, es va fer en la Casa de la Cul­tura de Taver­nes de la Vall­digna la “III Jor­nada sobre el valencià”, impul­sada per Taula de Filo­lo­gia Valen­ci­ana (http://​www.​fil​olog​iava​lenc​iana.​org). Les Jor­na­des bus­quen un ense­nya­ment del valencià més basat en les estruc­tu­res fona­men­tals del valencià, que són sen­si­ble­ment dife­rents de les que té el cas­tellà. Real­ment, els alum­nes valen­ci­ans hau­rien de saber que la llen­gua pròpia del poble valencià té una per­so­na­li­tat acu­sada en el lèxic bàsic, en el lèxic gra­ma­ti­cal i en les estruc­tu­res fonètiques i mor­fològiques.

El segon objec­tiu de les Jor­na­des és aju­dar a aug­men­tar l'ús social del valencià. Eixe objec­tiu cor­res­pon als movi­ments soci­als i al par­tit polític que governe en cada ins­ti­tució pública. Però pen­sem que l'Escola Valen­ci­ana pot poten­ciar l'ús del valencià si el seu ense­nya­ment con­tribuïx a aug­men­tar la consciència i la volun­tat de ser valen­ci­ans. Si un valencià es sent iden­ti­fi­cat com a valencià i con­si­dera que el valencià és un fac­tor impor­tant de la per­so­na­li­tat valen­ci­ana, eixes con­vic­ci­ons fan estar a favor de l'ús públic del valencià i impul­sen a superar les difi­cul­tats soci­o­lingüísti­ques.

Pen­sem que també faci­lita l'ús públic del valencià el fet que el model lingüístic siga iden­ti­fi­ca­dor per als valen­ci­ans de cul­tura mit­jana, així com assi­mi­la­ble i prac­ti­ca­ble. Els pro­fes­si­o­nals de la llen­gua hem de con­tri­buir a fer que el valencià viu i el valencià culte siguen carn i ungla, amb influències mútues, de tal manera que el valencià escrit i el valencià oral vagen acos­tant-se d'una manera sig­ni­fi­ca­tiva.

Enguany, els senyors Jordi Juan (alcalde de Taver­nes) i Josep Llàcer (regi­dor de pro­moció lingüística) han aco­llit magnífica­ment els assis­tents a la Jor­nada. Com ja és habi­tual, l'Acadèmia Valen­ci­ana de la Llen­gua i la Caixa Popu­lar (repre­sen­ta­des res­pec­ti­va­ment per Ramon Fer­rer i Paco Feme­nia) han donat dos pre­mis. El de l'Acadèmia (dedi­cat a Joa­quim Gar­cia Girona, del Maes­trat) ha cor­res­post a un tre­ball crític davant del procés de Bolo­nya: “¿És supe­rior l'edu­cació supe­rior?”. L'autor (J.L. González Geraldo, peda­gog d'Alba­cete en la Uni­ver­si­dad de Cas­ti­lla-la Mancha) posa la con­vergència edu­ca­tiva euro­pea dins dels prin­ci­pis de l'huma­nisme i cri­tica el cor­po­ra­ti­visme i la falta d'impli­cació social de molts pro­fes­sors. El premi de la Caixa Popu­lar (home­natge a Jordi Valor, d'Alcoi) ha sigut donat a M.C. Bar­cos (Museu de l'Horta, Almàssera), que refle­xi­ona sobre qui­nes mane­res d'ense­nyar el valencià li han faci­li­tat l'apre­nen­tatge (la seua llen­gua materna ha sigut el cas­tellà) i qui­nes altres mane­res difi­cul­ta­ven el procés d'iden­ti­fi­car-se com a valen­ci­ana i assi­mi­lar el valencià.

En la resta dels tre­balls pre­sen­tats, en des­ta­quen cinc de pega­go­gia. Josep Vicent Cabrera (pro­fes­sor de valencià del Cam­pe­llo, Camp d'Ala­cant) reduïa un trio que cap docent sap per a què apro­fita (ora­ci­ons subs­tan­ti­ves, adver­bi­als i adjec­ti­ves) a una dua­li­tat sim­ple (dins de les ora­ci­ons sub­or­di­na­des, hi ha una classe espe­cial, les ora­ci­ons rela­ti­ves o adjec­ti­ves). Qui­que Moreno Bal­doví (lli­cen­ciat enguany) mos­trava que un manual de bat­xi­lle­rat donava una infor­mació mar­gi­nal i incom­pren­si­ble sobre la flexió ver­bal, en compte de des­criure qui­nes són les estruc­tu­res dels verbs valen­ci­ans. Maite Amat (Uni­ver­si­tat Politècnica i Uni­ver­si­tat Catòlica) parlà sobre “els rep­tes i els entre­bancs d'un docent de valencià en secundària”. Pura San­ta­creu (pro­fes­sora de valencià d'Alzira) i Este­fa­nia Grau (becària de l'AVL) ofe­ri­ren una pàgina web per a tre­ba­llar en classe les Cròniques dels reis valen­ci­ans. Encara en la lite­ra­tura, Antoni López (Uni­ver­si­tat de València) mos­trava com d'estruc­tu­rada estava una obra (Lo juí de Paris) d'un gran escrip­tor valencià clàssic, Roís de Core­lla. Per una altra banda, Germà Llorca (Uni­ver­si­tat de València) mos­trava una manera ori­gi­nal per a acon­se­guir que un escrip­tor refle­xiu veja el seu tre­ball en forma de lli­bre.

Sobre el model lingüístic, Joan Cas­te­llano (lli­cen­ciat enguany) mos­trava els pre­ju­di­cis que s'ama­guen dar­rere dels trac­ta­ments habi­tu­als de valencià ano­me­nat “apit­xat”. Jo vaig ana­lit­zar una publi­cació de les uni­ver­si­tats valen­ci­a­nes, Gri­pau. El lli­bre dóna una imatge degra­dada del valencià, de manera que difícil­ment con­tri­buirà a aug­men­tar la consciència i la volun­tat de ser valen­ci­ans. Final­ment, Leo Giménez i Jordi Giménez (tècnics lingüístics d'Alzira i de Petrer) pre­sen­ta­ren les “apor­ta­ci­ons de Fer­rer Pas­tor al model lingüístic valencià”.

Unes Jor­na­des científiques tenen poc de sen­tit si no arri­ben a una publi­cació. La ins­ti­tució Alfons el Magnànim publi­carà una revista anual, Aula de Lle­tres Valen­ci­a­nes, diri­gida i asses­so­rada per pro­fes­sors uni­ver­si­ta­ris. El pri­mer número està a l'espera d'aca­bar el dis­seny, que va a càrrec d'un pin­tor valencià ben des­ta­cat, Manuel Boix.