Comadira ‘royale'
Alguns dels millors intèrprets del país, dirigits per Joan Ollé i Xavier Albertí, teixiran l'homenatge escènic ‘Estimat Comadira', una producció d'El Canal
Narcís Comadira (1942), artista plàstic, poeta, assagista, dramaturg i traductor, “el millor poeta del país, actualment, nascut circumstancialment a Girona”, segons Salvador Sunyer, celebrarà el mes de gener de l'any que ve el seu 70è aniversari, i el proper dimecres (21.00 h), al Teatre Municipal de Girona, rebrà un regal per avançat –aquest és part de l'esperit de l'organització del festival, malgrat ser “una excusa absurda”, segons Sunyer– en forma d'homenatge escènic amb l'espectacle Estimat Comadira. Ahir, al restaurant El Celler de Can Roca, de Girona, es va presentar l'espectacle, del qual està previst que se'n faci només una funció. A la direcció, dos coneixedors de l'obra del poeta, que han posat en escena els seus textos en diverses ocasions: Joan Ollé i Xavier Albertí. Ahir, Ollé, segons Sunyer l'especialista d'aquest país a dur a escena textos no teatrals, era qui portava la veu cantant quant a dramatúrgia, i va explicar que la selecció de poemes i textos s'ha fet per diversos criteris, d'entre els quals el cronològic, i la necessitat de posar-los a escena: “Potser, si es tractés de fer una antologia escrita, la tria seria una altra”, va dir. L'espectacle també tindrà en compte les incursions de Comadira en altres llenguatges artístics, com ara la pintura i el teatre, i tot amanit amb passatges musicals, un àmbit en què qui ha tingut més a dir és Xavier Albertí, responsable de la posada en escena de Pinsans i caderneres, espectacle musical amb textos de Comadira. Si en l'apartat d'interpretació del text hi trobem primeres espases com ara Lluís Soler, Jordi Boixaderas, Montserrat Carulla, Jordi Figueras, Oriol Genís i Carles Martínez, en l'àmbit musical hi trobem, a més del mateix Albertí, la mezzosoprano Marisa Martins, i Sílvia Pérez Cruz, acompanyada a la guitarra per Toti Soler, que interpretaran la versió que Miguel Poveda va fer de Boca seca, un poema d'aquest home amb esperit renaixentista, que va incloure en el seu treball Desglaç, el 2006. El públic assistent també podrà gaudir d'un avançament important del material inèdit del proper llibre de Comadira, Lent, de publicació prevista pel proper mes de gener. Joan Ollé també va anunciar alguna sorpresa i, enjogassat, la participació de Vittorio Gassman. A tot això s'hi ha d'afegir el factor audiovisual, que, tractant-se també d'un artista plàstic, tindrà protagonisme. De l'espai escènic i de l'aspecte videogràfic, se n'ha fet càrrec Eugenio Szwarcer.
Narcís Comadira, molt discret, també hi era present, en l'acte d'ahir, però no va dir gaire res, mantenint-se tan al marge com diu que s'ha mantingut durant el procés de producció, arribant al punt que ahir mateix s'assabentava d'alguns dels detalls de l'espectacle per boca dels dos directors d'escena. Agraïment i confiança en el que dos amics puguin fer amb la seva obra va ser el que l'artista i poeta va expressar durant la presentació de l'espectacle, que va tenir un gloriós epíleg culinari.
Llebre ‘royale' al vi de Borgonya amb remolatxa
Salvador Sunyer, a part de sentir passió per la literatura, també en sent per la cuina, totes dues coses per damunt del teatre. L'afició per la cuina la comparteix amb Comadira, i és aquí quan entra en escena un dels millors cuiners del món, Joan Roca, que ha ideat, per homenatjar el poeta, un plat “que ens torna bojos a tots” –va dir Roca–, una sensació que els periodistes presents, gràcies a la seva amable invitació, van poder experimentar. Es tracta de llebre royale al vi de Borgonya amb remolatxa. Va dir Roca que per idear-lo s'havia inspirat en “un dels grans poemes de Comadira, Falconeria”. L'artista i poeta, abans, li havia entregat un regal –moment que recull la imatge de Lluís Serrat–, la il·lustració original de la coberta del poemari Lírica lleugera (Empúries, 2000), un gravat que representa una llebre saltironant entre arbustos. Roca va expressar la seva admiració per Comadira, que “és de les poques persones que fan literatura gastronòmica”, i va justificar la tria del plat perquè “prové d'una cuina acadèmica, culta, francesa i, també pensant en ell, hi vam incloure vins de Borgonya, que tant li agraden”. El cuiner gironí va assenyalar que havien inclòs una petita remolatxa en sucre elaborada amb una tècnica d'orfebre –símil inevitable amb l'obra de l'artista– semblant a la de bufar vidre, farcida d'aigua de terra, amb un sabor que evoca la molsa i el llentiscle, que uneix allò primitiu i allò tel·lúric amb una certa sofisticació acadèmica. Els afortunats periodistes presents a l'acte poden donar fe que trenta hores de cocció hidratada per amorosir i concentrar el sabor de la carn, combinada amb una salsa de vi bourguignon, tenen un resultat sublim, com el vi de Borgonya que ho va acompanyar, i les postres làcties coronades per cotó de sucre que van cloure el tast.
