Iniciació

Enfilada la recta final del feliç agermanament entre els festivals de jazz de Barcelona i Úmbria, va aparèixer en escena un dels plats forts del programa: el trompetista transalpí Enrico Rava. Fa més de quatre dècades que el seu metall és un dels que més llueixen enmig del paisatge jazzístic europeu. Nascut a Trieste, Rava ha sabut injectar el seu jazz de la mediterraneïtat que li bull per dins. Subtil sense deixar de ser intens i proper sense renunciar a l'exquisidesa, ha combinat en les seves propostes una barreja harmoniosa de precisió i bon gust. Cal reconèixer-li un absolut mestratge a l'hora d'apropiar-se el substrat de les sonoritats populars per projectar-les a través de la màgia del llenguatge improvisat. El seu art ha creat escola i això no és gens fàcil dins un gènere amb un manual d'instruccions avui dia tan acadèmic i codificat com és el jazz. Més enllà de les seves qualitats com a compositor i intèrpret, assimilades durant les seves quatre dècades d'ofici, el que és necessari subratllar és la seva capacitat per predicar amb l'exemple i escampar la lliçó que la consagració de l'artista es consuma una vegada pot mostrar que s'expressa amb una veu pròpia. Per tot plegat el concert que vam presenciar la nit passada a la sala Luz de Gas, més que una actuació musical va ser un ritu d'iniciació. Un extraordinari ritual en què el bruixot de la tribu va oficiar la comunió entre els seus deixebles avantatjats. Uns deixebles que en el cas de Gianluca Petrela (trombó) i Fabrizio Sferra (bateria) van refermar la seva confiança en el mestre, mentre que els més joves, Giovanni Guidi (piano) i Gabriele Evangelista (contrabaix), van donar mostres que el futur del jazz al país de la bota està en bones mans.